Air quality in schools and children's exposure to particulate pollution in Barcelona
L'exposició als contaminants atmosfèrics s'ha relacionat amb efectes negatius a la salut i els infants constitueixen un subgrup de la població particularment vulnerable. Es determinà la qualitat de l'aire a l'interior i exterior de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:148781 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/148781 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Escoles Qualitat de l'aire Aire Escolars |
| Sumario: | L'exposició als contaminants atmosfèrics s'ha relacionat amb efectes negatius a la salut i els infants constitueixen un subgrup de la població particularment vulnerable. Es determinà la qualitat de l'aire a l'interior i exterior de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. El mateixos contaminants mesurats a les escoles també es monitoritzaren a una estació de fons urbà a Barcelona (UB-PR). Les concentracions de carboni negre equivalent (EBC), NO2 i partícules ultrafines (UFP) mostraren un gradient ascendent cap al centre de la ciutat, seguint el patró de densitat de trànsit rodat. En canvi, l'impacte de fonts locals de les escoles van impedir que el material particulat amb diàmetre aerodinàmic inferior a 2.5 µm (PM2.5) pugui ser considerat un bon indicador d'emissions de trànsit. Les concentracions mesurades al pati van ser 1.6 vegades més altes que les de la classe per al NO2 i 1.5 vegades per a les UFP, mentre que les d'EBC foren similar als dos ambients. Contràriament, el PM2.5 va tenir concentracions 1.6 vegades més altes a l'interior perquè el carboni orgànic (OC; component que més va contribuir al PM2.5 interior), el Ca i el Sr van ser generats principalment a l'interior. El NO2 va mostrar una infiltració similar durant l'estació càlida i freda, independentment de l'obertura de finestres. Correlacions entre les concentracions interiors i exteriors mostraren R2 i factors d'infiltració (Finf) baixos per les UPF degut a la presència de fonts interiors d'aquestes partícules (els interceptes eren alts). No obstant, els nivells a l'interior també es troben influenciats pels exteriors. Una anàlisi de contribució de fonts mitjançant un model de Positive Matrix Factorisation (PMF) va permetre identificar vuit factors (mineral, trànsit, pols de carretera, sulfat secundari i orgànics, nitrat secundari, aerosol marí, combustió de fuel-oil, metal·lúrgia) corresponents a fonts de PM2.5 conegudes de l'àrea d'estudi, més un novè factor observat per primera vegada. Aquest va ser anomenat orgànic/tèxtil/guix i caracteritzat per OC (fibres de cotó, cèl·lules de la pell, etc.), Ca i Sr (del guix de les pissarres). El factor mineral va ser especialment dependent del tipus de pati (de sorra o pavimentat). Les contribucions a UB-PR van ser molt més baixes, indicant un origen local de les escoles. Per tant, les fonts mineral i orgànic/tèxtil/guix van ser les responsables de que les concentracions de PM2.5 fossin molt altes a les aules (37 µg·m-3) i de que als patis (29 µg·m-3) fossin quasi el doble de les de UB-PR (17 µg·m-3). Les contribucions de les emissions de trànsit van ser similars als tres ambients estudiats: aules (4.8 µg·m-3), patis (5.5 µg·m-3) i UB-PR (4.1 µg·m-3). L'EBC presentà un dels majors Finf, amb el 92% de la concentració interior provinent de l'exterior durant l'estació càlida i el 75% durant la freda. Aquests resultats ressalten la necessitat d'allunyar les escoels de carrers amb molt de trànsit. Les mesures personals d'EBC de 45 alumnes mostraren concentracions més altes d'EBC en comparació a les de l'escola i l'UB-PR, degut a pics de concentració que van tenir lloc principalment durant els desplaçament. L'exposició pot ser molt diferent inclús entre alumnes de la mateixa escola, i aquesta variabilitat no es té en compte només amb estacions fixes. Els alumnes passaren el 6% del seu temps fent desplaçaments en els que reberen el 20% de la seva dosi integrada diària d'EBC. Els ambients interiors (escola i casa) van ser responsables del 56% (21%+35%) de la dosi d'EBC. Aquesta tesi aporta una anàlisis en profunditat de la qualitat de l'aire a les escoles i de l'exposició i dosi dels infants i pot ser molt valuosa per als responsables polítics i planificadors urbans. |
|---|