Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII
In the 18th century, Reus played an active role in Catalonia's demographic, economic and urban growth, becoming the Principality's second city, growing from some 4,000 to 16,000 inhabitants by 1802. The expansion began in the previous century, with the development of industrial manufacturi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Rovira i virgili (URV) |
| Repositorio: | Repositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgili |
| OAI Identifier: | oai:urv.cat:TDX:394 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX394 http://hdl.handle.net/10803/8612 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local 9 - Geografia i història 71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda |
| id |
ES_ff4bf55eeb5dec77d3aeba0f3c61bba3 |
|---|---|
| oai_identifier_str |
oai:urv.cat:TDX:394 |
| network_acronym_str |
ES |
| network_name_str |
España |
| repository_id_str |
|
| dc.title.none.fl_str_mv |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| title |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| spellingShingle |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII Puig Tàrrech, Roser 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local 9 - Geografia i història 71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda |
| title_short |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| title_full |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| title_fullStr |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| title_full_unstemmed |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| title_sort |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII |
| dc.creator.none.fl_str_mv |
Puig Tàrrech, Roser |
| author |
Puig Tàrrech, Roser |
| author_facet |
Puig Tàrrech, Roser |
| author_role |
author |
| dc.contributor.none.fl_str_mv |
Departament d'Història i Geografia Universitat Rovira i Virgili. |
| dc.subject.none.fl_str_mv |
93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local 9 - Geografia i història 71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda |
| topic |
93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local 9 - Geografia i història 71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda |
| description |
In the 18th century, Reus played an active role in Catalonia's demographic, economic and urban growth, becoming the Principality's second city, growing from some 4,000 to 16,000 inhabitants by 1802. The expansion began in the previous century, with the development of industrial manufacturing activities for wool, leather, esparto and pottery; and in the 18th century with a decisive switch to silk (which took the place of wool) and spirits, Catalan trade that used Salou as its port for exports.Reus became the commercial and economic capital of southern Catalonia, with a hinterland that included a good part of Camp de Tarragona, Priorat and Conca de Barberà areas and reached as far as Ribera d'Ebre, Urgell and Garrigues areas. It was a wealth-generating centre, which allowed a group of tradesmen to accumulate capital and become nobility, and it was a magnet for the surplus rural workforce.The local governing class was also the most powerful economically and had one clear objective: to make the city bigger and more modern, whilst also benefiting themselves. One of the ways to achieve this was to invest in public works; another was to control the areas they were responsible for (all that affecting public land), and that which we have looked at here, encouraging the construction of housing, so that the newcomers could add to Reus's population statistics. We have studied the access to housing via three documentary sources: notary (purchases), municipal (agreement ledgers, cadastres) and parish (records of church-goers), alongside records of assets.The housing put on sale came from private initiatives, following governmental paperwork or permits. Reus grew horizontally, with an important spread of occupation of urban land, and radially, around the nerve centre, Mercadal Square, |
| publishDate |
2006 |
| dc.date.none.fl_str_mv |
2006 |
| dc.type.none.fl_str_mv |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/doctoralThesis |
| format |
doctoralThesis |
| status_str |
publishedVersion |
| dc.identifier.none.fl_str_mv |
https://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX394 http://hdl.handle.net/10803/8612 |
| url |
https://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX394 http://hdl.handle.net/10803/8612 |
| dc.language.none.fl_str_mv |
Catalán |
| language_invalid_str_mv |
Catalán |
| dc.rights.none.fl_str_mv |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
| eu_rights_str_mv |
openAccess |
| dc.format.none.fl_str_mv |
application/pdf |
| dc.publisher.none.fl_str_mv |
Universitat Rovira i Virgili |
| publisher.none.fl_str_mv |
Universitat Rovira i Virgili |
| dc.source.none.fl_str_mv |
urn:isbn:9788469077856 reponame:Repositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgili instname:Universitat Rovira i virgili (URV) |
| instname_str |
Universitat Rovira i virgili (URV) |
| reponame_str |
Repositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgili |
| collection |
Repositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgili |
| repository.name.fl_str_mv |
|
| repository.mail.fl_str_mv |
|
| _version_ |
1869425761629241344 |
| spelling |
Propietat immobiliària i accés a la vivenda en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIIIPuig Tàrrech, Roser93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local9 - Geografia i història71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivendaIn the 18th century, Reus played an active role in Catalonia's demographic, economic and urban growth, becoming the Principality's second city, growing from some 4,000 to 16,000 inhabitants by 1802. The expansion began in the previous century, with the development of industrial manufacturing activities for wool, leather, esparto and pottery; and in the 18th century with a decisive switch to silk (which took the place of wool) and spirits, Catalan trade that used Salou as its port for exports.Reus became the commercial and economic capital of southern Catalonia, with a hinterland that included a good part of Camp de Tarragona, Priorat and Conca de Barberà areas and reached as far as Ribera d'Ebre, Urgell and Garrigues areas. It was a wealth-generating centre, which allowed a group of tradesmen to accumulate capital and become nobility, and it was a magnet for the surplus rural workforce.The local governing class was also the most powerful economically and had one clear objective: to make the city bigger and more modern, whilst also benefiting themselves. One of the ways to achieve this was to invest in public works; another was to control the areas they were responsible for (all that affecting public land), and that which we have looked at here, encouraging the construction of housing, so that the newcomers could add to Reus's population statistics. We have studied the access to housing via three documentary sources: notary (purchases), municipal (agreement ledgers, cadastres) and parish (records of church-goers), alongside records of assets.The housing put on sale came from private initiatives, following governmental paperwork or permits. Reus grew horizontally, with an important spread of occupation of urban land, and radially, around the nerve centre, Mercadal Square,En el segle XVIII Reus participa de forma activa amb el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic de Catalunya, i esdevé la segona ciutat del Principat, quan passa d'uns 4.000 a més de 16.000 habitants el 1802. Expansió iniciada el segle anterior, amb el desenvolupament de les activitats manufactureres de la indústria de la llana, de la pell, de l'espart i la terrissa; i en el XVIII amb una aposta decisiva per la seda (que pren el lloc a la llana) i l'aiguardent, el comerç català del qual té com a port exportador el de Salou.Reus esdevé la capital comercial i econòmica del sud de Catalunya, amb un hinterland que abarca bona part del Camp de Tarragona, el Priorat, la Conca de Barberà, i s'allarga cap a la Ribera d'Ebre, Urgell i les Garrigues. És un centre generador de riquesa, que permet a un conjunt de comerciants acumular capitals i esdevenir nobles, i és focus d'atracció de l'excedent de mà d'obra rural.La classe dirigent local és també la més poderosa econòmicament i té un objectiu clar: fer la ciutat gran i moderna, i a la vegada beneficiar-se'n. Una de les vies d'assolir-ho, serà invertint en obra pública; un altre, exercint un control de les competències pròpies (tot el que afecta el sòl públic); i la que ens ha ocupat, afavorir la construcció d'habitatge, perquè els nouvinguts puguin sumar les xifres de veïns de Reus. Hem estudiat l'accés a l'habitatge a través de tres fonts documentals: la notarial (compravendes), la municipal (llibres d'acords, cadastres) i la parroquial (llibretes de combregants, sagramentals), sense descuidar els fons patrimonials.L'oferta de vivendes arriba de la mà de la iniciativa privada, previ permís o trabes governamentals. Reus creix horitzontalment, ampliant abastament l'ocupació de l'espai urbà, i de forma radial, a l'entorn del Universitat Rovira i Virgili Departament d'Història i GeografiaUniversitat Rovira i Virgili.2006info:eu-repo/semantics/publishedVersioninfo:eu-repo/semantics/doctoralThesisapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX394http://hdl.handle.net/10803/8612urn:isbn:9788469077856reponame:Repositori Institucional de la Universitat Rovira i Virgiliinstname:Universitat Rovira i virgili (URV)Cataláninfo:eu-repo/semantics/openAccessADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al repositori institucional de la Universitat Rovira i Virgili. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a aquest repositori (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.oai:urv.cat:TDX:3942026-06-23T12:42:27Z |
| score |
15,300724 |