Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX

Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agrari del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. Fins aleshores aques...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Planas Maresma, Jordi
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2003
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/4055
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0207105-164608
http://hdl.handle.net/10803/4055
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Propietaris rurals
Associacionisme agrari
Cooperativisme agrari
Ciències Socials
94
id ES_ff3e3c59855e70adc7bb4d11de2e48eb
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/4055
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
title Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
spellingShingle Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
Planas Maresma, Jordi
Propietaris rurals
Associacionisme agrari
Cooperativisme agrari
Ciències Socials
94
title_short Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
title_full Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
title_fullStr Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
title_full_unstemmed Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
title_sort Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX
dc.creator.none.fl_str_mv Planas Maresma, Jordi
author Planas Maresma, Jordi
author_facet Planas Maresma, Jordi
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Garrabou, Ramon, 1937-
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica
dc.subject.none.fl_str_mv Propietaris rurals
Associacionisme agrari
Cooperativisme agrari
Ciències Socials
94
topic Propietaris rurals
Associacionisme agrari
Cooperativisme agrari
Ciències Socials
94
description Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agrari del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. Fins aleshores aquest grup social havia ocupat una posició dominant en el conjunt de la societat; però el procés d'industrialització i la crisi agrària finisecular van debilitar la seva posició econòmica i el seu predomini social. La seva resposta a aquesta situació fou un intent de recuperar aquella posició hegemònica per mitjà de l'acció col·lectiva. El cooperativisme constituïa un instrument fonamental per a l'adopció de les noves tècniques agràries i també una oportunitat per reconstituir les solidaritats verticals en el si de la societat rural i, d'aquesta manera, neutralitzar la conflictivitat social. <br/>La tesi s'estructura en dues parts diferenciades en funció de l'àmbit d'anàlisi, amb quatre capítols en cadascuna i els seus corresponents apèndixs. La primera aborda la participació dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, centrant-se fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrícoles i destacant el protagonisme de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en l'organització dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Vallès Oriental com a banc de proves de la primera, i en ser un àmbit més reduït, permet ésser més exhaustiu en la descripció del moviment associatiu, identificar als seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econòmics i socials que es van produir durant el primer terç del segle XX.<br/>Una de les conclusions principals és la capacitat d'organització que va demostrar la classe propietària, en contra del tòpic de la suposada apatia i desmobilització del món rural. Durant la crisi els propietaris van aconseguir convertir-se en els intèrprets dels "interessos agraris" davant dels poders públics i liderar la mobilització social. Van encapçalar la lluita contra la plaga de la fil·loxera, les demandes de protecció aranzelària, la protesta contra la fiscalitat o la defensa dels productes agraris enfront dels industrials (en la qüestió dels alcohols, per exemple). Després, durant tot el primer terç del segle XX, molts propietaris s'implicaren en la creació d'associacions agrícoles (des de sindicats i cooperatives locals, fins a federacions i associacions d'àmbit regional) fins a constituir una densa malla en tot el territori, amb un vèrtex central en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Dues característiques van predominar en aquestes associacions: l'orientació cooperativa i l'interclassisme. La majoria de sindicats i cooperatives eren associacions mixtes, de propietaris i pagesos, encara que els primers acostumaven a ocupar-ne els llocs dirigents. El cooperativisme era indispensable per atraure els pagesos a les associacions liderades pels propietaris, per impulsar la modernització tècnica i econòmica de l'agricultura, i per reforçar les solidaritats verticals. Tanmateix, sovint els propietaris van prioritzar la mobilització social a l'acció cooperativa (com va succeir, per exemple, en el cas de les cambres agrícoles). A més, l'intent de vehicular formes de control social va tenir un resultat limitat, atès que la recuperació de la posició hegemònica dels propietaris depenia de la possibilitat de mantenir la seva posició econòmica, i això, després de la crisi agrària del final del segle XIX, fou cada cop més difícil.
publishDate 2003
dc.date.none.fl_str_mv 2003
2005
2005
2011
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://www.tdx.cat/TDX-0207105-164608
http://hdl.handle.net/10803/4055
url http://www.tdx.cat/TDX-0207105-164608
http://hdl.handle.net/10803/4055
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869425756935815168
spelling Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: Els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XXPlanas Maresma, JordiPropietaris ruralsAssociacionisme agrariCooperativisme agrariCiències Socials94Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agrari del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. Fins aleshores aquest grup social havia ocupat una posició dominant en el conjunt de la societat; però el procés d'industrialització i la crisi agrària finisecular van debilitar la seva posició econòmica i el seu predomini social. La seva resposta a aquesta situació fou un intent de recuperar aquella posició hegemònica per mitjà de l'acció col·lectiva. El cooperativisme constituïa un instrument fonamental per a l'adopció de les noves tècniques agràries i també una oportunitat per reconstituir les solidaritats verticals en el si de la societat rural i, d'aquesta manera, neutralitzar la conflictivitat social. <br/>La tesi s'estructura en dues parts diferenciades en funció de l'àmbit d'anàlisi, amb quatre capítols en cadascuna i els seus corresponents apèndixs. La primera aborda la participació dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, centrant-se fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrícoles i destacant el protagonisme de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en l'organització dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Vallès Oriental com a banc de proves de la primera, i en ser un àmbit més reduït, permet ésser més exhaustiu en la descripció del moviment associatiu, identificar als seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econòmics i socials que es van produir durant el primer terç del segle XX.<br/>Una de les conclusions principals és la capacitat d'organització que va demostrar la classe propietària, en contra del tòpic de la suposada apatia i desmobilització del món rural. Durant la crisi els propietaris van aconseguir convertir-se en els intèrprets dels "interessos agraris" davant dels poders públics i liderar la mobilització social. Van encapçalar la lluita contra la plaga de la fil·loxera, les demandes de protecció aranzelària, la protesta contra la fiscalitat o la defensa dels productes agraris enfront dels industrials (en la qüestió dels alcohols, per exemple). Després, durant tot el primer terç del segle XX, molts propietaris s'implicaren en la creació d'associacions agrícoles (des de sindicats i cooperatives locals, fins a federacions i associacions d'àmbit regional) fins a constituir una densa malla en tot el territori, amb un vèrtex central en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Dues característiques van predominar en aquestes associacions: l'orientació cooperativa i l'interclassisme. La majoria de sindicats i cooperatives eren associacions mixtes, de propietaris i pagesos, encara que els primers acostumaven a ocupar-ne els llocs dirigents. El cooperativisme era indispensable per atraure els pagesos a les associacions liderades pels propietaris, per impulsar la modernització tècnica i econòmica de l'agricultura, i per reforçar les solidaritats verticals. Tanmateix, sovint els propietaris van prioritzar la mobilització social a l'acció cooperativa (com va succeir, per exemple, en el cas de les cambres agrícoles). A més, l'intent de vehicular formes de control social va tenir un resultat limitat, atès que la recuperació de la posició hegemònica dels propietaris depenia de la possibilitat de mantenir la seva posició econòmica, i això, després de la crisi agrària del final del segle XIX, fou cada cop més difícil.This doctoral thesis focuses on the role of landowners in cooperativism and agrarian associations during the first third of the 20th century, as one of the pillars of the reorganization of agrarian interests after the crisis of the late 19th century. The major role played by this social group until that time in the whole of society decreased as the industrialization process and the end-of-century agrarian crisis weakened its economic position and social predominance. The landowners responded to this situation by attempting to win back their earlier position by means of collective action. Cooperativism was a fundamental tool in the adoption of new agrarian techniques, as well as an opportunity to re-establish vertical solidarities in agrarian society, and thereby neutralize social conflict. <br/>The thesis is organized into two parts each consisting of four chapters and the corresponding appendices. The first part deals with the participation of landowners in agrarian associations in Catalonia, and records diferent projects (especially those carried on by the chambers of agriculture), focusing on the role played by one association, the Institut Agrícola Català de Sant Isidre, in the organization of agrarian interests. In the second part of the thesis, this interpretation is applied to the Catalan department of Vallès Oriental. The study in a circumscribed environment allows for a more exhaustive description of the association movement, the identification of its key actors, and an analysis of the response to economic and social changes during the first third of the 20th century. <br/>One of the main conclusions of the thesis is the capacity of the landowners' class to organize itself, a finding that challenges the widely-held view that the rural world was apathetic and reluctant to mobilize. During the crisis, owners eventually became the champions of "agrarian interests" and led social mobilization. They led campaigns against the phylloxera plague, demands for protective tax measures, protests against taxation, or the defence of agrarian products against industrial products (in the question of alcohols, for instance). Later, during the first third of the 20th century, many landowners set up agrarian associations (from unions and local cooperatives to federations and associations at regional level), forming an active network based in the Institut Agrícola Català de Sant Isidre and with contacts throughout the country. These associations had two main characteristics: its cooperativism and its desire to cross class barriers. Most cooperatives were mixed associations of landowners and peasants, although owners were usually the leaders. Cooperativism was fundamental in attracting peasants to the associations led by owners, in promoting the technical and economic modernization of agriculture and in reinforcing solidarity throughout the rural society. Nevertheless, landowners often gave priority to social mobilization over cooperative action (as was the case with the chambers of agriculture). Moreover, the attempt to introduce forms of social control achieved only limited results, since the recovery of the landowners' hegemonic position depended on the maintaining their economic position, and this, after the crises of the late 19th century, became more and more difficult.Universitat Autònoma de BarcelonaGarrabou, Ramon, 1937-Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica2011200520032005info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfapplication/pdfhttp://www.tdx.cat/TDX-0207105-164608http://hdl.handle.net/10803/4055TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/40552026-06-14T12:46:07Z
score 15,300719

Similares en LA Referencia