Cortisol in skin mucus and scales as a measure of fish stress and habitat quality
L’anàlisi del cortisol circulant, el producte final de l’activació de l’eix hipotalàmic-pituïtariinterrenal (HPI), ha sigut la metodologia més usada en els estudis d’estrès en peixos. Per evitar els inconvenients inherents al mostreig de sang, el cortisol es pot analitzar de forma menys invasiva en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/664068 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/664068 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Glucocorticoides Glococorticoids Bioindicadors Bioindicadores Bioindicators Estrès Estrés Stress Ciències de la Salut 619 |
| Sumario: | L’anàlisi del cortisol circulant, el producte final de l’activació de l’eix hipotalàmic-pituïtariinterrenal (HPI), ha sigut la metodologia més usada en els estudis d’estrès en peixos. Per evitar els inconvenients inherents al mostreig de sang, el cortisol es pot analitzar de forma menys invasiva en el mucus cutani dels peixos. Les concentracions de cortisol mesurades en el mucus han demostrat ser un bon indicador d’estrès en peixos de piscifactoria exposats a diferents tipus d’estrès agut. Atès que aquest tipus de mostra reflexa l’activitat de l’eix HPI a curt termini, i el creixent interès de la comunitat científica en estudiar increments crònics de cortisol, recentment les escates dels peixos han resultat ser un biomaterial amb capacitat de reflectir l’activitat de l’eix HPI a llarg termini. Al tractar-se de matrius relativament noves, encara falten molts aspectes per conèixer, principalment aquells relacionats amb la capacitat d’aquestes matrius per reflectir l’activitat de l’eix. A més, la mesura de cortisol en mucus i en escata de peixos en estat salvatge podria oferir avantatges tant pràctics com conceptuals. Tot i així, abans d’usar aquestes mesures en fauna salvatge amb finalitats de conservació i/o gestió, entre d’altres, cal fer una validació biològica exhaustiva de cada una d’elles. Així doncs, aquesta tesis es va realitzar amb l’objectiu general de validar la mesura de cortisol en mucus cutani (MCC per les seves sigles en anglès) i en escates (SCC) i avaluar l’ús d’aquests mètodes com a eines potencials per estudiar la qualitat de l’hàbitat. Primer, es va validar satisfactòriament el protocol d’extracció d’hormones en aquestes mostres i la quantificació de cortisol mitjançant enzim immunoassaig. Un cop validada la part metodològica, es va estudiar la capacitat de les MCC i les SCC per representar esdeveniments biològics d’interès. Les MCC van demostrar reflectir amb més exactitud les respostes agudes d’estrès que les cròniques. Els resultats també van revelar que les MCC es poden usar com una metodologia alternativa i no invasiva per avaluar l’activitat de l’eix HPI del peix salvatge de riu de l’espècie Squalius laietanus (bagra catalana) en el seu hàbitat natural. Finalment, les SCC van demostrar oferir informació integrada, retrospectiva i a llarg termini de l’activitat de l’eix HPI en peixos sotmesos a situacions d’estrès crònic i continuat. Un cop demostrada la importància biològica d’ambdós matrius, es possible estudiar si aquestes dues mesures són igualment vàlides per a ser potencialment usades com a bioindicadores de la qualitat de l’hàbitat. Es va observar que els peixos que residien en habitats amb un grau de pol·lució diferent presentaven diferències significatives en les MCC, suggerint que aquesta eina podria ser usada com a bioindicador de la qualitat de l’hàbitat en peixos que habiten aigües contaminades. Tot i que no es van observar diferències en SCC entre hàbitats, les SCC van augmentar de forma significativa coincidint amb un període potencialment estressant per l’espècie. Aquests resultats podrien indicar que les SCC estan més influenciades per períodes transitoris energèticament exigents que per factors estressants crònics. En general, aquesta tesi ofereix una base per futurs estudis que usin el mucus cutani i les escates per mesurar les concentracions de cortisol en peixos, així com també demostra el seu potencial per a ser usada com a eina d’avaluació d’impacte ambiental en fauna salvatge. A més, obre noves línies de recerca que s’haurien d’abordar per tal de clarificar encara més l’elevat potencial d’aquestes matrius com a mesures d’estrès en peixos. |
|---|