La Romanització de l’Urgellet i Andorra

L’Urgellet i Andorra formen part d’un antic país històric, avui escapçat per una frontera. La plana de la Seu d’Urgell ha estat tradicionalment l’epicentre d’aquest territori, cruïlla d’antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, a l’est, el Pallars a l’oest, les valls andorranes, al nord, i al s...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Valera Barros, Joaquim
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Repositorio:O2, repositorio institucional de la UOC
OAI Identifier:oai:openaccess.uoc.edu:10609/146638
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10609/146638
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:romanització
substrat indígena
vies de comunicació
romanización
sustrato indígena
vías de comunicación
romanization
indigenous substratum
communication ways
Indigenous peoples -- TFM
Aborígens -- TFM
Aborígenes -- TFM
Descripción
Sumario:L’Urgellet i Andorra formen part d’un antic país històric, avui escapçat per una frontera. La plana de la Seu d’Urgell ha estat tradicionalment l’epicentre d’aquest territori, cruïlla d’antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, a l’est, el Pallars a l’oest, les valls andorranes, al nord, i al sud vers les valls de Cabó, Alinyà i Nargó. Ara bé, les dues principals vies de comunicació eren el camí Cardoner, que connectava el país amb la Catalunya central, i la Strata Ceretana, que des de la capçalera del Segre menava vers la ciutat d’Ilerda. Ambdues vies van ser reaprofitades i millorades pels romans quan van conquerir el territori. La població indígena va ser sotmesa a un lent, però efectiu procés d’aculturació, que va acabar forjant un territori romanitzat, tant culturalment com lingüísticament. Tanmateix, l’important nombre de topònims preromans conservats, ha fet plantejar la possibilitat d’una pervivència lingüística i cultural, del substrat indígena anterior a l’arribada de Roma. En el present treball analitzarem les fonts i evidències arqueològiques de què disposem a hores d’ara i, a partir d’aquí, exposarem les potencialitats d’estudi.