La bretxa africana a Espanya durant les primeres dècades del segle XXI
Aquesta investigació estudia i proporciona una explicació per a població nascuda a l'Àfrica dels desavantatges inicials més importants en el procés de formar part de la societat espanyola, així com també del deteriorament, aparentment irreversible, i cronificació d'aquesta la situació a pa...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305479 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/305479 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Migració africana African migration Migración africana Mercat de treball Labour market Mercado de trabajo Segregació residencial Residential segregation Segregación residencial Ciències Socials |
| Resumo: | Aquesta investigació estudia i proporciona una explicació per a població nascuda a l'Àfrica dels desavantatges inicials més importants en el procés de formar part de la societat espanyola, així com també del deteriorament, aparentment irreversible, i cronificació d'aquesta la situació a partir del període de recuperació econòmica. Durant les dues primeres dècades del segle XXI s'analitzen les desigualtats que s'originen en dos àmbits d'estudi: el mercat de treball i la distribució territorial, així com les diferències en els comportaments reproductius, no només en relació amb la població espanyola, sinó també en comparació amb d'altres contingents d'immigrants representatius al país, com a indicador del grau de desigualtat entre els diferents col·lectius. Així, l'objectiu principal és l'anàlisi de la bretxa de la població africana en relació amb la població española i la resta d'orígens immigrats als tres àmbits d'estudi presentats anteriorment. Les hipòtesis de partida generals són: 1) la causa de les diferències de la població africana al mercat de treball es deu a raons extrademogràfiques; 2) la segregació residencial africana ha anat en augment; i 3) s'espera una reducció de la fecunditat a les llars africanes a partir de la recessió econòmica i del canvi en les pautes laborals i educatives. Per trobar les respostes, s'aplica una metodologia quantitativa a partir de l'estimació d'un conjunt de models estadístics multivariants de regressió, a més del càlcul d'alguns dels indicadors clàssics en el mesurament de la segregació residencial. Per fer-ho, s'han utilitzat dues fonts estadístiques de l'Instituto Nacional de Estadística (INE): l'Enquesta de Població Activa (EPA) i el Padró Continu de Població. La primera s'utilitza en l'estudi de les diferències existents en el mercat laboral espanyol i en l'avaluació de la fecunditat en relació amb la situació laboral i educativa conjugal, així com en la detecció de canvis comportamentals a les pautes reproductives. I, la segona, es fa servir en la dimensió orientada a l'anàlisi residencial. En els tres àmbits d'anàlisi, l'origen es desmarca com l'element que determina la diferenciació, ja sigui en termes de desigualtat o de distinció en els patrons de comportament, sense que cap altra variable no aconsegueixi anul·lar-ne l'efecte. No obstant això, aquestes variables sí que contribueixen en la propensió cap a una posició més avantatjada o desavantatjada, així com al greuge o a la millora de la situació dels diferents orígens analitzats, tant entre ells com respecte a la població nativa. Les variables de control que, en la mesura del possible i segons la permissibilitat de les fonts, s'introdueixen a la major part de les análisis són: el context econòmic, en què es destaquen els períodes de creixement econòmic, crisi i recuperació, el sexe, l'edat, el nivell d ́instrucció, el tipus d ́ocupació i els anys d ́assentament. Així, quan ni les característiques individuals ni altres desavantatges, com les socioeconòmiques, expliquen totalment les distàncies existents, és l'etnicitat i la construcció social, en termes de discriminació i de prejudicis, en relació amb l'origen, les que poden tenir un paper important. En el cas d'africans i africanes, que són els qui conviuen amb una estigmatització més gran, el racisme estructural i els prejudicis són la principal incògnita a aclarir. |
|---|