Statistical Analysis of the Madden-Julian Oscillation
L'oscil·lació de Madden-Julian (OEM) és un component fonamental de la variabilitat atmosfèrica tropical, que influeix significativament en els patrons meteorològics globals. Modula la convecció tropical, impulsa la variabilitat subestacional i interactua amb fenòmens climàtics a gran escala com...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695203 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695203 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Esdeveniment extrem de MJO Extreme MJO events Eventos Extremosde MJO Tecnologies 55 |
| Sumario: | L'oscil·lació de Madden-Julian (OEM) és un component fonamental de la variabilitat atmosfèrica tropical, que influeix significativament en els patrons meteorològics globals. Modula la convecció tropical, impulsa la variabilitat subestacional i interactua amb fenòmens climàtics a gran escala com ara l'Oscil·lació del Sud-El Niño (ENOS). Malgrat la seva importància, aspectes clau del seu cicle de vida, en particular el seu inici, durada i finalització, continuen sent poc coneguts. Comprendre aquestes dinàmiques és essencial per millorar les prediccions meteorològiques i la modelització climàtica. Una anàlisi estadística dels esdeveniments d'OEM revela que les seves durades i mides segueixen una doble distribució de llei de potència, cosa que suggereix una distinció entre esdeveniments petits i llargs, però sense una escala característica en aquestes dues categories. Una durada crítica d'aproximadament 27 dies marca un fort augment de la probabilitat de finalització d'un esdeveniment, independent de les fases inicial i final. Això suggereix un mecanisme d'esgotament intern en lloc d'un forçament extern, que pot tenir implicacions importants per a la predictibilitat de l'OEM en escales de temps subestacionals. En aquest marc, aquesta tesi doctoral examina l'evolució dels esdeveniments extrems de MJO i els seus impactes específics a Sud-amèrica durant l'estiu austral. Els esdeveniments extrems de MJO, definits per una classificació basada en llindars, es distingeixen dels esdeveniments febles mitjançant anàlisis compostes de la radiació d'ona llarga sortint (OLR), la funció del corrent de remolí i el potencial de velocitat. Els esdeveniments de MJO amb fases d'inici 2-3 i 6-7 s'analitzen en detall per determinar quines fases condueixen als impactes regionals més significatius i com les anomalies associades evolucionen amb el temps. Els resultats indiquen que els esdeveniments extrems de MJO produeixen anomalies de convecció més fortes a la regió equatorial a nivell mundial, amb centres de convecció potenciats o suprimits que presenten un desplaçament cap al sud-est en comparació amb els esdeveniments més febles. A més, aquests esdeveniments extrems de MJO exerceixen una influència notable sobre el Dipol Sud-americà (SAD), una característica clau de la variabilitat climàtica regional. L'estudi també explora com diferents fases ENSO modulen els esdeveniments extrems de MJO, afectant la seva freqüència, intensitat i els impactes posteriors en els patrons meteorològics sud-americans. |
|---|