| Sumario: | Els virus de la influença tipus A (VIAs), han estat implicats en cinc pandèmies i ocasionen, any rere any, epidèmies estacionals. Tenen un elevat potencial zoonòtic, afectant un ampli ventall d'hostes. Els seus principals reservoris són les aus salvatges aquàtiques que poden transmetre el virus a aus domèstiques, i aquestes, a porcs i humans. A més, els porcs són considerats hostes intermediaris, susceptibles d'infecció tant per virus humans com aviars. La mesura preventiva més efectiva contra els VIAs són les vacunes. La majoria són vacunes inactivades que contenen soques dels subtipus circulants més comuns de VIAs. No obstant, presenten inconvenients, com una limitada capacitat de cross-protecció. Aquestes limitacions requereixen una reformulació de les vacunes per tal que s'ajustin als canvis genètics del virus i exigeixen continua vigilància davant possibles pandèmies. Per superar aquests obstacles, la investigació actual cerca una vacuna universal, implementant diverses estratègies de vacuna/immunització utilitzant immunomodul·ladors i epítops altament conservats dels VIAs. Aquesta tesi doctoral avalua diverses estratègies enfocades en la millora de les formulacions vacunals, com en la seva aplicació/avaluació en hostes naturals de VIAs i consta de tres parts: La primera part descriu la introducció general (Capítol I) i l'objectiu general i específics (Capítol II). La introducció explica (i) els virus de la grip (ii) els VIAs (iii) la resposta immune de l'hoste contra els VIAs (iv) les vacunes comercials disponibles en humans, aviar i porcí contra la grip (v) estratègies per obtenir una vacuna universal i (vi) l'ISM, una eina in silico utilitzada en la tesi per predir pèptids conservats. El capítol II descriu l'objectiu:. crear un prototip de vacuna universal contra diferents subtipus de VIAs utilitzant tècniques que incorporen epítops conservats de la hemaglutinina (HA-epítops), predits in silico, introduïts en plàsmids o en forma soluble amb adjuvants diferents. La part II (Capítols III-V), inclou els tres estudis on el disseny de prototips vacunals amb possible caràcter multivalent i la seva aplicació en porcs i aus és avaluada. En el primer estudi, un HA-epítop: el NF-34, predit per ISM, va ser modificat i formulat en un plàsmid amb CTLA-4 (pCMV-CTLA4-Ig-NG34), promotor de la resposta adaptativa. El pCMV-CTLA4-Ig-NG34 es va utilitzar en porcs seronegatius i seropositius contra la grip porcina i es van desafiar contra el virus heteròleg H3N2. Els vacunats van secretar menys virus, van eliminar el virus a les vies respiratòries, van presentar resposta humoral als subtipus circulants més rellevants i anticossos neutralitzants. No obstant, no hi va haver diferències en el grau de lesions pulmonars ni en els signes clínics. Els anticossos materns no van interferir amb l'efecte de la vacuna. En el segon estudi, es va utilitzar un còctel d'HA-epítops combinats amb flagel·lina (VC-4-flagellin), promotor de la resposta innata, en porcs seronegatius i seropositius i es van desafiar amb soques homòlogues i heteròlogues de VIAs. Els porcs vacunats van reduir l'excreció del virus, van produir resposta humoral front els subtipus H1 i H3 i, anticossos neutralitzants contra ambdós virus. Els anticossos materns no varen ser un obstacle, no obstant, els signes clínics i la patologia dels pulmons no es van reduir. Finalment, en el tercer estudi, es va utilitzar el sistema vectorial d'expressió de baculovirus (BEVS) per obtenir extractes de proteïnes que contenien HA-epítops units a la flagel·lina. La formulació es va utilitzar per immunitzar pollastres que es van desafiar amb H7N1, un virus altament patogènic. Els vacunats van sobreviure sense mostrar signes clínics i sense secretar o, en menor quantitat, el virus. El mecanisme de protecció està sota investigació. La part III (capítols VI-VII), descriu la discussió general i les conclusions. També, inclou les referències bibliogràfiques (Capítol VIII) i els annexos.
|
|---|
