Endocrine disruption assessment: exposure, biomonitoring and potential activity of widespread endocrine disruptors during pregnancy and early stages of life
Els disruptors endocrins (DEs) són substàncies o mescles exògenes que alteren les funcions de sistema endocrí i, en conseqüència, causen efectes adversos per a la salut en un organisme intacte, o la seva progènie, o (sub) poblacions. Entre aquests DEs, hi ha un grup que es caracteritza per estar àmp...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669420 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669420 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Disruptors endocrins Avaluació de l’exposició Biomonitorització Disruptores endocrinos Evaluación de la exposición Biomonitoreo Endocrine disruptors Exposure assessment Biomonitoring Ciéncias de la salud 311 504 577 615 |
| Sumario: | Els disruptors endocrins (DEs) són substàncies o mescles exògenes que alteren les funcions de sistema endocrí i, en conseqüència, causen efectes adversos per a la salut en un organisme intacte, o la seva progènie, o (sub) poblacions. Entre aquests DEs, hi ha un grup que es caracteritza per estar àmpliament estès i present en envasos i materials en contacte amb aliments. L'envasament protegeix de les alteracions, però es poden donar migracions de les substàncies químiques als aliments. Tenint en compte això, s'han seleccionat els següents compostos químics: bisfenols (BPA, BPS i BPF); plastificants ftalats i no ftalats; substàncies perfluorooalquiladas (PFOS i PFOA) i tetrabromobisfenol A (TBBPA). La hipòtesi general d'aquesta tesi és que hi ha exposició durant les etapes primerenques de la vida. Aquesta exposició pot causar efectes adversos. Per tant, l'objectiu general d'aquesta tesi és avaluar els nivells d'exposició a diferents DEs en una població de dones embarassades (EXHES) a Tarragona, Espanya. A més a més, estudiar com aquests químics poden afectar el desenvolupament cel·lular. Per abordar-lo, es va estimar l'exposició prenatal als DEs mitjançant el model integrat de dosimetria externa i interna (PBPK). Seguit per la biomonitorització d'aquests químics en diferents matrius (orina, sang, llet materna), i de la reconstrucció i simulació de l'exposició. finalment, es van realitzar estudis in vitro per avaluar l'activitat potencial endocrina de DE àmpliament distribuïts. Els resultats d'aquesta tesi confirmen que l'exposició a DEs pot observar-se en poblacions adultes i en el període prenatal. Aquesta exposició pot causar efectes adversos. Per aquesta raó, han d'establir-se alternatives segures als DEs. Seguit d’unes regulacions concises respecte a l'exposició de la població més vulnerable. |
|---|