Assessing the carcinogenic risk of water disinfection by-products. Use of in vitro models to evaluate halonitromethanes and haloacetic acids
Els subproductes de desinfecció de l’aigua són tots aquells productes resultants de reaccions químiques entre la matèria orgànica i inorgànica de l’aigua i els agents químics utilitzats en la seva desinfecció. Fins aquest moment, s’han identificat més de 600 classes de DBP en aigües tractades arreu...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/458681 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/458681 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Halonitrometans Halonitrometanos Halonitromethanes Àcids haloacètics Ácidos haloacéticos Haloacetic acids Biomarcadors tumorals Biomarcadores tumorales Cancer biomarkers Ciències Experimentals 575 |
| Resumo: | Els subproductes de desinfecció de l’aigua són tots aquells productes resultants de reaccions químiques entre la matèria orgànica i inorgànica de l’aigua i els agents químics utilitzats en la seva desinfecció. Fins aquest moment, s’han identificat més de 600 classes de DBP en aigües tractades arreu del món. Estudis epidemiològics mostren una forta relació entre la presència d’aquests productes i la incidència de càncer, però fins ara no s’han pogut identificar les espècies responsables d’aquests efectes. La majoria de protocols in vitro utilitzats per establir la genotoxicitat i carcinogenicitat de cada classe de DBP s’han basat en exposicions agudes a concentracions relativament altes d’aquestes espècies químiques, seguits d’una extrapolació a concentracions més baixes. La manca d’una metodologia més sistemàtica per analitzar el potencial carcinogènic dels DBP ha generat buits a la literatura que s’han de resoldre. A més, els mètodes utilitzats fins ara han dut a resultats que no reflecteixen un escenari real d’exposició. En aquesta tesi proposem l'aplicació d'una metodologia in vitro d'avaluació de riscos carcinogènics basada en l'avaluació d'una àmplia gamma de marcadors de transformació cel·lular, mitjançant la qual s'analitza el potencial carcinogènic i els efectes a llarg termini de dos grups de DBP, HNM i HAA. El principal avantatge d'aquesta metodologia és la possibilitat d'analitzar exposicions prolongades a concentracions més realistes dels DBP, establint així un model d'exposició més realista. Els resultats del nostre primer estudi indiquen que els HNM no són capaços d'induir una transformació tumoral en cèl·lules pulmonars humanes després d'una exposició de 8 setmanes, ni d’induir o augmentar el creixement tumoral. L'avaluació de fibroblasts en contacte amb el CM de cèl·lules exposades, emulant l'estroma tumoral, mostra que en el període d'exposició les cèl·lules estromals no adquireixen la capacitat d'induir el creixement tumoral. L'avaluació de la secreció de MMP determina que ni les cèl·lules exposades ni les cèl·lules estromals podrien secretar aquestes proteïnases que facilitarien la migració tumoral i la metàstasi. El nostre segon estudi mostra que encara que els tres mono-HAA són capaços d'induir dany oxidatiu després d'exposicions agudes, les concentracions no citotòxiques no serien genotòxiques després de 8 setmanes d'exposició. Per contra, les cèl·lules exposades a llarg termini a concentracions no citotòxiques dels HAA desenvolupen resistència als agents oxidants de l'ADN. D’altra banda, l'avaluació in vitro a llarg termini de la carcinogenicitat dels HAA demostra que no poden iniciar una transformació tumorigènica en cèl·lules urotelials. En conjunt, podem concloure que l'ús d'assajos de transformació cel·lular, basat en exposicions prolongades a baixes concentracions, emulant un escenari d'exposició més realista, és una manera més consistent d'avaluar la carcinogenicitat dels DBP. A més, les anàlisis realitzades en aquesta Tesi suggereixen que l'augment de la incidència de càncer vinculat a l'exposició als DBP no pot atribuir-se als HNM ni als HAA. |
|---|