Els ritus de pas a la República Democràtica Alemanya
La present investigació fa una anàlisi, fonamentalment descriptiva, de la forma com el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) va introduir i estendre quatre rituals comunistes: la Namensweihe (acollida d'un nadó a la societat), la Jugendweihe ("ritual d'iniciació" de l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5114 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0528103-202405 http://hdl.handle.net/10803/5114 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pas RDA Ritus Ciències Socials 316 |
| Sumario: | La present investigació fa una anàlisi, fonamentalment descriptiva, de la forma com el govern de la República Democràtica Alemanya (RDA) va introduir i estendre quatre rituals comunistes: la Namensweihe (acollida d'un nadó a la societat), la Jugendweihe ("ritual d'iniciació" de la joventut envers la comunitat del socialisme real existent), el casament (unió davant la societat de dues persones a fi de configurar una nova família -cèl·lula bàsica de la societat) i les exèquies (comiat, per defunció, d'una persona de la comunitat).<br/>Es mostra com la presència d'aquests rituals comunistes implica, més o menys explícitament segons el moment històric, una confrontació amb la institució que fins aquell moment havia monopolitzat els corresponents rituals i, consegüentment, la visió del món que calia tenir, compartir i transmetre. L'Estat de la RDA, s'ajuda dels rituals, per introduir als seus ciutadans tot un nou sistema político-econòmico-social, és a dir, una cosmovisió. Per aconseguir-ho, el Partit havia de realitzar dues tasques: d'una banda, deslegitimar qualsevol altra cosmovisió i, en conseqüència, qualsevol altra institució que es presentés com a dotadora de sentit. D'altra banda, havia de buscar els propis mecanismes de legitimació tenint en compte que, com més acceptat i interioritzat és un sistema de valors i la institució que els sosté, menys necessitat té aquesta d'usar el poder de la força física coercitiva.<br/>La tesi dedica més atenció a un dels quatre rituals, concretament el de la Jugendweihe, perquè fou aquell que més esforços va costar al Règim, el que més rius de tinta havia fet córrer i el que, no sense motius, més resistència havia desencadenat en algunes capes de la població. La Jugendweihe implicava una elevada dosi d'adoctrinament dirigit a uns ciutadans de tendra edat i que, per tant, eren més receptius a qualsevol sistema d'idees i valors que se'ls fes arribar. Era un ritual, a més, que no durava un dia, sinó tot un curs acadèmic. Les sessions de preparació d'aquest no només anaven destinades a exposar el funcionament de la cerimònia i el "nou estatus" moral i legal que adquiria l'individu al dia de la celebració, sinó també a adoctrinar als joves en la Weltanschauung del marxisme-leninisme passat pel sedàs del SED (Partit Únic). |
|---|