Mataró 1453. Efectes i emmarcament del terratrèmol de 1448
Tal com recull el Dietari de la Generalitat de Catalunya, l'església de Santa Maria de Mataró fou una de les edificacions afectades pel terratrèmol del maig de 1448. Roser Salicrú i Lluch ens aporta dos testimonis més dels efectes d'aquest sisme a les esglésies del terme. La primera reacci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/50904 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/50904 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mataró Segle XV Terratrèmol de 1448 |
| Sumario: | Tal com recull el Dietari de la Generalitat de Catalunya, l'església de Santa Maria de Mataró fou una de les edificacions afectades pel terratrèmol del maig de 1448. Roser Salicrú i Lluch ens aporta dos testimonis més dels efectes d'aquest sisme a les esglésies del terme. La primera reacció de la població, quasi immediata, fou recórrer a l'autoritat eclesiàstica. Però cinc anys després, el 1453, de forma més meditada, els mataronins saberen aprofitar l'excusa del terratrèmol per arrencar de la reina Maria diverses concessions fiscals i una major autonomia en el regiment municipal . |
|---|