Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)

Albrich Viñas, Sergi

Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)

La Unitat Margues i Argiles de la Font de les Bagasses (Pons, 1977) (Serra del Montsec, nord-est de la Península Ibèrica) conté un abundant registre de macroforaminífers fòssils, que va ser descrit per primera vegada a l’inici del segle XX a l’antic municipi de Tragó de Noguera, actualment submergit...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor:	Albrich Viñas, Sergi
Tipo de recurso:	tesis doctoral
Estado:	Versión publicada
Fecha de publicación:	2016
País:	España
Institución:	CBUC, CESCA
Repositorio:	TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:	oai:www.tdx.cat:10803/367922
Acceso en línea:	http://hdl.handle.net/10803/367922
Access Level:	acceso abierto
Palabra clave:	Macroforaminifers Larger foraminifera Cretaci superior Upper cretaceous Bioestratigrafia Bioestratigraphy Ciències Humanes 56

id	ES_fd3d563ad3dd4ef9cea7e4e503593498
oai_identifier_str	oai:www.tdx.cat:10803/367922
network_acronym_str	ES
network_name_str	España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
title	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
spellingShingle	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica) Albrich Viñas, Sergi Macroforaminifers Larger foraminifera Cretaci superior Upper cretaceous Bioestratigrafia Bioestratigraphy Ciències Humanes 56
title_short	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
title_full	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
title_fullStr	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
title_full_unstemmed	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
title_sort	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)
dc.creator.none.fl_str_mv	Albrich Viñas, Sergi
author	Albrich Viñas, Sergi
author_facet	Albrich Viñas, Sergi
author_role	author
dc.contributor.none.fl_str_mv	Caus i Gracia, Esmeralda Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia
dc.subject.none.fl_str_mv	Macroforaminifers Larger foraminifera Cretaci superior Upper cretaceous Bioestratigrafia Bioestratigraphy Ciències Humanes 56
topic	Macroforaminifers Larger foraminifera Cretaci superior Upper cretaceous Bioestratigrafia Bioestratigraphy Ciències Humanes 56
description	La Unitat Margues i Argiles de la Font de les Bagasses (Pons, 1977) (Serra del Montsec, nord-est de la Península Ibèrica) conté un abundant registre de macroforaminífers fòssils, que va ser descrit per primera vegada a l’inici del segle XX a l’antic municipi de Tragó de Noguera, actualment submergit sota les aigües de l’embassament de Santa Anna (Serres Marginals). En aquest treball s’ha detallat l’arquitectura dels macroforaminífers aglutinats i s’han descrit les formes Choffatella aff. rugoretis Gendrot, Hemicyclammina chalmasi (Schlumberger), Cuneolina conica Orbigny, Cuneolina cylindrica Henson i Dictyopsella kiliani Munier-Chalmas i, també, s’ha dut a terme la repartició bioestratigràfica dels macroforaminífers de closca porcellanada i lamel·lar perforada, associats a la unitat estratigràfica estudiada, la qual s’interpreta dipositada en un medi de plataforma poc fonda durant el Campanià inferior. La bioestratigrafía de les plataformes carbonatades del Campanià i del Maastrichtià es basa en la distribució de macroforaminífers del gènere Orbitoides. No obstant això, mentre que la taxonomia i l'edat cronostratigràfica de les espècies més recents d'aquest gènere estaven ben establertes, encara existien moltes controvèrsies sobre les espècies primitives. En aquest treball, s’han revisat novament els seus caràcters morfològics utilitzant un gran nombre de mostres provinents tant de les respectives localitats tipus, com mostres recollides en diverses seccions estratigràfiques contínues realitzades al sud dels Pirineus. Així, en base a les conclusions d’aquest nou estudi, s’ha recuperat la validesa de l’espècie Orbitoides sanctae-pelagiae, històricament oblidada, mentre que Orbitoides dordoniensis s’ha establert en sinonímia a la primera. Es considera que les espècies Orbitoides hottingeri, Orbitoides sanctae-pelagiae i Orbitoides douvillei es substitueixen temporalment i mostren canvis morfològics que evolucionen gradualment en el temps; Increment de la mida i la complexitat de l'aparell embrionari, increment de la mida dels espècimens adults de les dues generacions; i aparició i desenvolupament progressiu de veritables cambretes laterals. Així, al sud dels Pirineus i, concretament, a La Unitat Margues i Argiles de Font de les Bagasses, existeixen afloraments extraordinaris per conèixer l'evolució dels Orbitoides primitius. L’ús de la estratigrafia isotòpica ha permès precisar que l’espècie d’Orbitoides més antiga, O. hottingeri, va aparèixer al Campanià inferior, en un interval de temps molt proper al límit Santonià-Campanià, i va ser substituït per O. sanctaepelagiae, en un nivell proper al límit de les zones d’ammonits Placenticeras bidorsatum i Menabites delawarensis.
publishDate	2016
dc.date.none.fl_str_mv	2016 2016 2016
dc.type.none.fl_str_mv	info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format	doctoralThesis
status_str	publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv	http://hdl.handle.net/10803/367922
url	http://hdl.handle.net/10803/367922
dc.language.none.fl_str_mv	Catalán
language_invalid_str_mv	Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv	http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv	http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
eu_rights_str_mv	openAccess
dc.format.none.fl_str_mv	90 p. application/pdf application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv	Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv	Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv	TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red instname:CBUC, CESCA
instname_str	CBUC, CESCA
reponame_str	TDR. Tesis Doctorales en Red
collection	TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_	1869425521740218368
spelling	Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)Albrich Viñas, SergiMacroforaminifersLarger foraminiferaCretaci superiorUpper cretaceousBioestratigrafiaBioestratigraphyCiències Humanes56La Unitat Margues i Argiles de la Font de les Bagasses (Pons, 1977) (Serra del Montsec, nord-est de la Península Ibèrica) conté un abundant registre de macroforaminífers fòssils, que va ser descrit per primera vegada a l’inici del segle XX a l’antic municipi de Tragó de Noguera, actualment submergit sota les aigües de l’embassament de Santa Anna (Serres Marginals). En aquest treball s’ha detallat l’arquitectura dels macroforaminífers aglutinats i s’han descrit les formes Choffatella aff. rugoretis Gendrot, Hemicyclammina chalmasi (Schlumberger), Cuneolina conica Orbigny, Cuneolina cylindrica Henson i Dictyopsella kiliani Munier-Chalmas i, també, s’ha dut a terme la repartició bioestratigràfica dels macroforaminífers de closca porcellanada i lamel·lar perforada, associats a la unitat estratigràfica estudiada, la qual s’interpreta dipositada en un medi de plataforma poc fonda durant el Campanià inferior. La bioestratigrafía de les plataformes carbonatades del Campanià i del Maastrichtià es basa en la distribució de macroforaminífers del gènere Orbitoides. No obstant això, mentre que la taxonomia i l'edat cronostratigràfica de les espècies més recents d'aquest gènere estaven ben establertes, encara existien moltes controvèrsies sobre les espècies primitives. En aquest treball, s’han revisat novament els seus caràcters morfològics utilitzant un gran nombre de mostres provinents tant de les respectives localitats tipus, com mostres recollides en diverses seccions estratigràfiques contínues realitzades al sud dels Pirineus. Així, en base a les conclusions d’aquest nou estudi, s’ha recuperat la validesa de l’espècie Orbitoides sanctae-pelagiae, històricament oblidada, mentre que Orbitoides dordoniensis s’ha establert en sinonímia a la primera. Es considera que les espècies Orbitoides hottingeri, Orbitoides sanctae-pelagiae i Orbitoides douvillei es substitueixen temporalment i mostren canvis morfològics que evolucionen gradualment en el temps; Increment de la mida i la complexitat de l'aparell embrionari, increment de la mida dels espècimens adults de les dues generacions; i aparició i desenvolupament progressiu de veritables cambretes laterals. Així, al sud dels Pirineus i, concretament, a La Unitat Margues i Argiles de Font de les Bagasses, existeixen afloraments extraordinaris per conèixer l'evolució dels Orbitoides primitius. L’ús de la estratigrafia isotòpica ha permès precisar que l’espècie d’Orbitoides més antiga, O. hottingeri, va aparèixer al Campanià inferior, en un interval de temps molt proper al límit Santonià-Campanià, i va ser substituït per O. sanctaepelagiae, en un nivell proper al límit de les zones d’ammonits Placenticeras bidorsatum i Menabites delawarensis.The Font de les Bagasses Unit (Pons, 1977) (Montsec Mountains, NE Iberian Peninsula) hosts a rich assemblage of larger foraminifera, which was described for the first time in the early 20th Century from the locality of Tragó de Noguera (Marginal Mountains). The locality was submerged under the water of the Santa Anna reservoir. In this work, a detailed architectural study on selected agglutinated larger foraminifera including Choffatella aff. rugoretis Gendrot, Hemicyclammina chalmasi (Schlumberger), Cuneolina conica Orbigny, Cuneolina cylindrica Henson and Dictyopsella kiliani Munier-Chalmas has been carried out. Moreover, the biostratigraphic range of agglutinated larger foraminifera and their associated porcelaneous and lamellar-perforate foraminifera are also established. The age of the assemblage is early Campanian. The biostratigraphy of Campanian-Maastrichtian carbonate platforms is largely based on the genus Orbitoides. However, while the taxonomy and the chronostratigraphic age of the youngest species of this genus are well established, there are still many controversies on the earliest species. In this work their morphological characters using a large collection of samples from the type-localities and from continuous sections in the southern Pyrenees have been restudied. Based on these new observations, the long forgotten species O. sanctae-pelagiae is reinstated, while O. dordoniensis is considered a junior synonym of O. santae-pelagiae. Successive populations of O. hottingeri, O. sanctae-pelagiae and O. douvillei show gradual morphological changes in time marked by an increase in the size and complexity of the macrospheric embryonal apparatus, an increase of the size of the adult specimens of both generations and the progressive appearance and development of true lateral chamberlets. The Font de les Bagasses Unit in the southern Pyrenees preserves a high-resolution archive of the evolution of the earliest Orbitoides. Strontium isotope stratigraphy indicates that the oldest species, O. hottingeri, appeared in the earliest Campanian, close to the Santonian-Campanian boundary, and was replaced by O. sanctaepelagiae at a level closely corresponding to the boundary between the Placenticeras bidorsatum and Menabites delawarensis ammonite zones.Universitat Autònoma de BarcelonaCaus i Gracia, EsmeraldaUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia201620162016info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion90 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/367922TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/3679222026-06-14T12:46:07Z
score	15,300724

Arquitectura i bioestratigrafia dels macroforaminífers de la unitat margues i argiles de la font de les bagasses (campanià inferior, ne de la península Ibèrica)

Similares en LA Referencia