Solitud, suport social i participació de les persones grans des d’una perspectiva de la salut
INTRODUCCIÓ: La soledat és un factor de risc establert de mala salut, i el suport social i la participació social són factors protectors de la salut també ben establerts. De totes maneres, la recerca experimental en aquesta àrea és feble. Per aquests motius, els objectius són: 1. Realitzar una revis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/405325 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/405325 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Envelliment Envejecimiento Ageing Solitud Soledad Loneliness Capital social Social capital Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: La soledat és un factor de risc establert de mala salut, i el suport social i la participació social són factors protectors de la salut també ben establerts. De totes maneres, la recerca experimental en aquesta àrea és feble. Per aquests motius, els objectius són: 1. Realitzar una revisió sistemàtica de l’evidència actual en intervencions que promouen el capital social entre les persones grans per tal de millorar la seva salut. 2. Dissenyar, implementar i avaluar intervencions en el nostre context que promoguin el capital social per tal d’alleugerir la soledat de les persones grans de la comunitat i d’aquelles que viuen a l’entorn residencial. MÈTODES: S’ha realitzat una revisió sistemàtica d’assajos clínics amb intervencions que promouen el capital social en les persones grans i que avaluen l’impacte en qualsevol resultat de salut. S’han dissenyat, implementat i avaluat dues intervencions. 1) El programa “Camins: de la solitud a la participació” ha promogut el capital social i la participació de persones grans de la comunitat que se senten soles. La intervenció complexa s’ha implementat a tres centres d’atenció primària de salut d’Espanya en un estudi pre-post amb un seguiment de dos anys. La intervenció ha estat avaluada quantitativa i qualitativament. 2) El programa de reminiscència basat en el futbol s’ha adreçat a persones grans amb demencia de tres centres residencials d’Espanya en un estudi pre-post. Exfutbolistes han fet de voluntaris aportant els seus coneixements i exfutbolistes amb demència també han participat en la intervenció. El programa s’ha avaluat amb mètodes qualitatius. RESULTATS: En la revisió sistemàtica, s’han examinat 17.341 abstracts i inclòs 36 assajos clínics. Els assajos clínics eren clínica i metodològicament diversos. Les intervencions han mostrat efectes mixtes en qualitat de vida, benestar i salut autopercebuda, i han estat generalment inefectives en soledat, estat d’ànim i mortalitat. Els assajos clínics d’alta qualitat han mostrat resultats favorables en salut general, mental i física, mortalitat i ús de recursos relacionats amb la salut. Complementàriament, s’ha desenvolupat la taxonomia SOCAI que caracteritza intervencions basades en capital social. La intervenció “Camins” s’ha provat com a factible, 38 participants van ser inclosos i es van implicar 10 persones voluntàries. Després de la intervenció, la soledat va disminuir significativament, i la participació i el suport van augmentar significativament. Als dos anys de seguiment, els efectes socials es van mantenir i els símptomes depressius van disminuir participant en activitats. En el programa de reminiscència basada en el futbol, un total de 20 persones amb demència van participar, tres dels quals eren exfutbolistes. A més, quatre exfutbolistes van ser voluntaris. Els agents involucrats van reportar beneficis en relació amb les habilitats comunicatives i cognitives, estat d’ànim, benestar psicològi, interacció entre participants i sentiment de pertinença. DISCUSSIÓ: Aquesta és la primera revisió sistemàtica que valora l’impacte d’assajos clínics basats en el capital social en resultats de salut. Destaca la falta d’evidència, la baixa qualitat, mentre suggereix el potencial del capital social d’impactar en la salut de les persones grans. La intervenció “Camins” ha aportat una estratègia d’intervenció innovadora per tal d’alleugerir la solitud. El programa grupal de reminiscència basat en el futbol ha unit persones amb demència per gaudir d’una activitat compartida i significativa. CONCLUSIONS: Aquesta tesi aporta un treball epidemiològic i conceptual per tal de donar suport a la introducció del capital social com a factor protector de la salut, i la solitud com un factor de risc, en estratègies d’intervenció adreçades a persones grans. A més, el capital social hauria de ser especialment considerat com una manera de contribuir a una vida més significativa a l’envellir. |
|---|