Papel de la interleuquina 6 y las angiopoyetinas 1 y 2 en la evolución de pacientes diagnosticados de Mieloma Múltiple
El mieloma múltiple (MM) és la segona neoplàsia hematològica més freqüent, representa l'1% de tots els càncers i, aproximadament, el 10% de les neoplàsies hematològiques malignes. Es caracteritza per l'expansió clonal de les cèl·lules plasmàtiques malignes a la medul·la òssia. És coneguda...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689929 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689929 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mieloma múltiple Angiogènesi Angiopoietines Angiogénesis Angiopoietinas Multiple myeloma Angiogenesis Angiopoietins Medicina 616 |
| Sumario: | El mieloma múltiple (MM) és la segona neoplàsia hematològica més freqüent, representa l'1% de tots els càncers i, aproximadament, el 10% de les neoplàsies hematològiques malignes. Es caracteritza per l'expansió clonal de les cèl·lules plasmàtiques malignes a la medul·la òssia. És coneguda la importància de l'angiogènesi en la fisiopatologia del càncer i, per tant, també al MM. Per aquesta raó, es va decidir dur a terme un estudi prospectiu al servei d'Hematologia de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, amb el propòsit de valorar el comportament en el diagnòstic de la interleuquina 6 i les angiopoietines 1 i 2, respecte a la supervivència dels pacients amb MM. A l'estudi s'inclouran 62 pacients diagnosticats entre el 2014 i el 2019, juntament amb 20 subjectes sans. Es va observar que les angiopoietines 1 i 2 es poden convertir en marcadors útils per determinar l'evolució de la malaltia. En el cas de l'Ang1 observem que es troba elevada en subjectes sans i en estadis primerencs de la malaltia, a diferència dels casos en què la patologia és present o en un estadi avançat (p = < 0,050). El contrari passa en el cas de l'Ang2, que presenta un comportament invers a l'Ang1 (r = -0,256, p = 0,020). De la mateixa manera, hem observat que en els pacients amb una ràtio d'Ang1/Ang2 < 6 la supervivència lliure de progressió (SLP) serà de 24,8 mesos (15,0-34,5 mesos, IC95%), en comparació amb aquells amb una ràtio > 6, la SLP dels quals va ser de 48,2 mesos (40,2-56,1 mesos, IC95%), p = 0,019. La supervivència global (SG) dels pacients amb una ràtio d'Ang1/Ang2 > 6 va ser de 63,3 mesos (55,6-71,0 mesos, IC95%), i la d'aquells amb una ràtio < 6 va ser de 39,3 mesos (28,6-49,9 mesos, IC95%), p = 0,009. Tant amb la SLP com amb la SG es va observar una relació estadísticament significativa respecte de la ràtio d'Ang1/Ang2, però no obtindrem els mateixos resultats amb la IL6 (p=0,507). En el cas de la ràtio d'Ang1/Ang2, es va poder apreciar la possible utilitat com a factor pronòstic independent en el cas de la SG dels pacients amb MM (p=0,032). Aquesta relació potencial suporta la idea de considerar l'angiogènesi com un procés crucial en la progressió del MM i com a indicador pronòstic en el seguiment de la malaltia. |
|---|