Estudio de la dispersión a partir de datos de una traza pasiva en la Bahía del Fangar
La Badia del Fangar es caracteritza per ser petita, somera i de règim micromareal, comportant-se com una badia amb circulació estuarica positiva. La seva hidrodinàmica, de caràcter local, queda influenciada pels vents presents, inductors dels corrents superficials, i les aportacions d'aigua dol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositório: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/379224 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/379224 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Water salinization Atmospheric circulation Winds Hydrodynamics Fangar bahía hidrodinámica corrientes rodamina temperatura salinidad Aigua -- Salinització Circulació atmosfèrica Vents Hidrodinàmica Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Enginyeria hidràulica, marítima i sanitària |
| Resumo: | La Badia del Fangar es caracteritza per ser petita, somera i de règim micromareal, comportant-se com una badia amb circulació estuarica positiva. La seva hidrodinàmica, de caràcter local, queda influenciada pels vents presents, inductors dels corrents superficials, i les aportacions d'aigua dolça provinents dels canals d'irrigació. No obstant, poca cosa més es coneix respecte d'aquesta. La campanya experimental duta a terme per l'IRTA, juntament amb membres de la UPC, el 9 de juny del 2021, pretenia posar fi a aquesta manca d'informació. S'hi van dur a terme diferents experiments: el llançament de boies lagrangianes i l'abocament d'una traça passiva de rodamina al seu interior, juntament amb l'obtenció de mesures superficials de temperatura, salinitat i concentració d'aquest producte via fluorímetre. Aquest treball té aquesta campanya com a punt de partida. Mitjançant llenguatge de programació Python, s'ha interpretat tota la informació obtinguda, complementant-la amb observacions meteorològiques d'una estació veïna. En base a això, s'ha pogut determinar com durant el període d'estudi, els vents presents, caracteritzats en aquells moments per suaus brises del SE, determina en funció de la seva intensitat i origen d'incidència la hidrodinàmica de la badia, fixant-ne el sentit e intensitat de propagació dels corrents superficials, així com la capacitat de mescla i dispersió. D'altra banda, respecte a les aportacions d'aigua dolça, el transport de les quals dependrà dels corrents presents en aquell moment, s'ha evidenciat com modifiquen l'estructura de salinitats, donant lloc a uns valors per sota dels típics del Mediterrani. Tot això ha permès, en línies generals, caracteritzar els patrons de circulació a la badia, la qual cosa, atesa la importància de la zona, servirà de gran ajuda per, en cas de produir-se algun abocament, poder conèixer el seu sentit de propagació i actuar de manera efectiva i precisa davant seu. |
|---|