El tractament de la història en la narrativa catalana contemporània
[cat] Un dels objectius més sòlids d’aquesta investigació és el de provar que la literatura en català, malgrat la seva petitesa i marginalitat, és capaç de produir novel·les històriques de qualitat dins el context de la narrativa europea i internacional. Novel·les capaces de dialogar amb el gènere h...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/215807 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/215807 http://hdl.handle.net/10803/692322 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura catalana Narrativa Teoria de la literatura Novel·la històrica Catalan literature Fiction Literary theory Historical fiction |
| Sumario: | [cat] Un dels objectius més sòlids d’aquesta investigació és el de provar que la literatura en català, malgrat la seva petitesa i marginalitat, és capaç de produir novel·les històriques de qualitat dins el context de la narrativa europea i internacional. Novel·les capaces de dialogar amb el gènere històric específic i amb la narrativa internacional del seu temps, dins del corrent cultural que li pertoca, el de la postmodernitat. Dit això, en aquesta tesi ens proposàvem quatre grans objectius d’anàlisi. El primer dels quals era estudiar quins elements característics de la narrativa de la postmodernitat apareixen en les novel·les triades i quin ús en fan, d’aquestes característiques, els autors. Un segon tret característic de la postmodernitat, vist a la nostra investigació, és la paròdia i la imitació com a font de diàleg amb el lector. Aquest recurs és usual en les novel·les postmodernes. La finalitat és jugar amb referents culturals del lector al qual s’adreça. La intertextualitat en les novel·les és un altre tret que hem estudiat. La intenció de l’autor fent ús de la dita intertextualitat és la de crear una xarxa complexa de textos diversos per tal d’atrapar la realitat, que, per definició, és complexa. L’aproximació a aquesta realitat és textual, per tant, lingüística. La hibridació de gèneres, el diàleg amb la història són constants en la narrativa contemporània i les hem estudiades en les tres novel·les analitzades: Crim de Germania, Borja Papa i 1969. Finalment, hem estudiat el condicionament epistèmic que comporta el fet que siguin escrites en català, dues d’elles amb la variant valenciana. |
|---|