Perdidas en la ciudad: Juventud sin techo en las ciudades imantadas, entre la seguridad humana y la exclusión social
La present tesi parteix de les conseqüències de la imantació de les ciutats en el seu intent per atreure noves formes de capital i que desenvoca en una polarització i vulnerabilitat social urbana. Una de les formes més explícites d'aquests conflictes socials emergents és l'expulsió de les...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670191 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670191 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sense sostre Sin techo Homeless Gentrificació Gentrificación Gentrification Resilència Resiliencia Resilience Ciències Socials 3 |
| Sumario: | La present tesi parteix de les conseqüències de la imantació de les ciutats en el seu intent per atreure noves formes de capital i que desenvoca en una polarització i vulnerabilitat social urbana. Una de les formes més explícites d'aquests conflictes socials emergents és l'expulsió de les persones que viuen al carrer de les zones turistificades. No obstant això, la població en situació de carrer, especialment les persones més joves, no cessa d'incrementar. Aquest augment substancial ha estat tractat en poques ciutats com una emergència social a la qual destinar tots els recursos disponibles o regular els drets d'aquestes persones; per contra, en la majoria de països s'aborda des de l'òptica d'Estat, malgrat ser el municipi l'entorn en el qual es desenvolupa la vida quotidiana, i es contempla mitjançant estratègies de prevenció basades en l'oferta assequible d'habitatge o altres mesures socials. Aquestes dinàmiques responen d'una banda, a la crisi econòmica però per un altre a les oportunitats que aquestes ciutats suposen per a les persones que fluctuen entre elles, moltes d'elles molt joves. No obstant això, la permanència al carrer és efecte i conseqüència de múltiples factors d'exclusió individual com el trauma, els problemes de salut mental o l'abús de substàncies que comporten una intensa desafiliació social, factors que se sobreposen als itineraris personals d'una joventut que tracta de trencar amb el preestablert. A la suma, per a les dones joves, el carrer suposa un entorn hostil i masculinizat on l'adaptació a les normes socials informals o la falta d'aquesta adaptació pot venir acompanyada de múltiples abusos sexuals i altres formes de violència. Il·lícits poc denunciats i sense seguiment judicial. És més, els serveis assistencials cap a les persones en carrer estan orientats als seus perfils majoritaris, en aquest cas els homes, deixant sense servei especialitzat propi a les dones tret que siguin víctimes denunciants de violència de gènere o explotació sexual. Tot l'anterior condueix a la voluntat i necessitat de definir polítiques públiques i regulació més humana, que comprengui les necessitats i la realitat de les persones que dormen al carrer. Es proposa un abordatge de la qüestió des de mesures urgents que assegurin la protecció dels drets humans de les persones que viuen al carrer des de la promoció de recursos i programes orientats a l'assistència dels perfils amb necessitats més complexes. De la mateixa manera, resulta urgent la reconducció del model de ciutat imantada cap a un desenvolupament sostenible que no expulsi, margini o desplaci la desigualtat, el pobre, el diferent. Es proposa en aquesta tesi la revisió de les eines municipals en la transformació de la ciutat i l'estímul del capital social la seva redefinició. |
|---|