Sentinels of the sea, from catsharks to their parasites: A multidisciplinary study using Scyliorhinus canicula (Linnaeus, 1758) as a model species for assessing the surrounding environment
Els “taurons gat” (famílies Scyliorhinidae i Pentanchidae) constitueixen el grup de taurons més divers, integrat per nombroses espècies petites, bentòniques, amb nivells tròfics relativament alts i estratègies de vida variades, complint funcions clau en els ecosistemes marins. Entre ells, el gat (Sc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695894 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695894 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biomonitor Scyliorhinus canicula Paràsits Parasites Parasitos Ciències Experimentals 5 |
| Sumario: | Els “taurons gat” (famílies Scyliorhinidae i Pentanchidae) constitueixen el grup de taurons més divers, integrat per nombroses espècies petites, bentòniques, amb nivells tròfics relativament alts i estratègies de vida variades, complint funcions clau en els ecosistemes marins. Entre ells, el gat (Scyliorhinus canicula) és un dels elasmobranquis més abundants en aigües europees, apareixent freqüentment com a captura accidental al mar Balear. En aigües islandeses, les espècies més comunes són Apristurus laurussonii, A. aphyodes i Galeus murinus, encara que molts aspectes de la seva biologia segueixen sent poc coneguts. Com altres elasmobranquis, els “taurons gat” allotgen comunitats parasitàries diverses, modelades per llargs períodes de coevolució, capaces d'aportar informació sobre l'ecologia de l'hoste. Així mateix, aquests taurons, com altres espècies, es veuen afectats per pressions humanes, com ara la ingestió d'ítems antropogènics i l'acumulació de metalls pesants. Aquesta tesi presenta un estudi integral, ampliant el coneixement de la biologia, ecologia, estat de salut i comunitats parasitàries dels “taurons gat”, avaluant riscos per al consum humà. Se n’examina la idoneïtat com a biomonitors de contaminació marina i l'ús de paràsits com a indicadors ecològics. Scyliorhinus canicula es va seleccionar com a espècie model, mentre que estudis comparatius amb espècies islandesas van aportar informació sobre ecosistemes profunds poc explorats. La biologia reproductiva de S. canicula a la costa catalana es va estudiar mitjançant 1.800 exemplars recol·lectats en 24 mostrejos al llarg d'un any. Es van descriure cinc i tres estadis reproductius a femelles i mascles a partir d'exàmens macroscòpics i histològics. Els resultats van confirmar un cicle reproductiu continu, el paper del fetge a la reproducció i la capacitat de les femelles per emmagatzemar esperma. També es va detectar una disminució a la talla de maduresa. A més, es van avaluar els impactes sobre la població de S. canicula a tres localitats catalanes i la seguretat del seu consum mitjançant indicadors com dades biològiques, ítems antropogènics ingerits, descriptors parasitològics, concentracions de metalls pesants i histopatologia. Es van detectar diferències entre localitats i profunditat. Els individus analitzats no van mostrar efectes adversos significatius. Tot i no trobar paràsits zoonòtics, les larves enquistades a la musculatura disminueixen la qualitat de la carn. Els nivells de mercuri, superiors als límits de la Comissió Europea (CE) van generar preocupació sobre el consum d'aquesta i altres espècies de la regió. En conseqüència, es va fer un estudi per avaluar els factors biològics i ambientals que influeixen en l'acumulació de metalls regulats per la CE (mercuri, cadmi i plom) en espècies marines comercials i els riscos associats per als consumidors. Es van analitzar concentracions en múscul de deu espècies de diferents hàbitats capturades a la costa catalana. També es va avaluar la variabilitat geogràfica de S. canicula, comparant resultats mediterranis amb dades de l'Atlàntic espanyol i valors publicats. L'acumulació de mercuri depèn de la talla i l'hàbitat, essent més alt en espècies bentòniques. Encara que cadmi i plom estiguin dins dels límits, moltes espècies superen els llindars de mercuri i comprometent-ne la comercialització. Es ressalta l'alt potencial de metilació del mar Balear i la idoneïtat de S. canicula com a biomonitor. Finalment, es van caracteritzar per primera vegada, les comunitats parasitàries d'A. laurussonii, A. aphyodes i G. murinus d'aigües islandeses, identificant 15 tàxons i 27 nous registres paràsit-hoste. La presència d'espècies compartides va indicar simpatria, però també es van observar diferències entre comunitats parasites. A gran escala, els “taurons gat” de l'Atlàntic Nord van acollir comunitats més riques, diverses i menys dominants que els seus homòlegs mediterranis. Diversos tàxons podrien representar espècies noves per a la ciència, inclòs el monogeni Calicotyle carmenae n. sp., descrit en aquesta tesi. |
|---|