Intimacy in the collective: reframing privacy and intimacy: the Equito Model in Valencia
MANIFEST El concepte habitual d’intimitat està vinculat a la idea de luxe: quelcom privat, individual i aliè al disseny. En canvi, la col·lectivitat ha estat durant molt de temps al centre del debat arquitectònic, sovint plantejada en termes de densitat, eficiència i governança. El meu treball qüest...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:dnet:upcommonspor::bf28566d4544e17344a255053a64b529 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/462210 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Intimacy (Psychology) Architecture -- Social aspects Housing, Cooperative -- Spain -- Valencia Architecture, Domestic -- Spain -- Valencia Intimacy Co-living Privacy Infrastructure Budget Housing Intimitat (Psicologia) Arquitectura -- Aspectes socials Cooperatives d'habitatges -- País Valencià -- València Arquitectura domèstica -- País Valencià -- València Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges |
| Sumario: | MANIFEST El concepte habitual d’intimitat està vinculat a la idea de luxe: quelcom privat, individual i aliè al disseny. En canvi, la col·lectivitat ha estat durant molt de temps al centre del debat arquitectònic, sovint plantejada en termes de densitat, eficiència i governança. El meu treball qüestiona aquesta divisió. Proposo tractar la intimitat i la col·lectivitat no com a oposats, sinó com a condicions interdependents que, juntes, configuren la realitat d’una vida habitable. Aquesta tesi defensa que la intimitat pot ser objecte de disseny, fins i tot en residències col·lectives i sota condicions d’escassetat. En analitzar pisos de co-living ordinaris renovats amb pressupostos modestos, es demostra que la intimitat no és un excedent que s’afegeix després de l’eficiència, sinó una qualitat infraestructural que cal cultivar. L’arquitectura té la capacitat d’emmarcar tant la retirada com la trobada, de crear gradients entre privacitat i sociabilitat, i de fer que la vida quotidiana sigui habitable. |
|---|