Al voltant de la naturalesa de l'obra d'art
El pensament estètic de Hans-Georg Gadamer acostuma a ser entès com una problematització de l'estètica kantiana en allò que fa referència a la subjectivització de l'experiència de la bellesa i les conseqüències que aquest procés va tenir, tant en l'estètica com en les ciències humanes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:213840 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/213840 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/enrahonar.1237 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Kant Gadamer Estètica Joc Geni Esperit Símbol Aesthetics Play Genius Spirit Symbol Estética Juego Genio Espíritu Símbolo |
| Sumario: | El pensament estètic de Hans-Georg Gadamer acostuma a ser entès com una problematització de l'estètica kantiana en allò que fa referència a la subjectivització de l'experiència de la bellesa i les conseqüències que aquest procés va tenir, tant en l'estètica com en les ciències humanes, al segle XIX. Malgrat aquesta confrontació, l'objectiu del nostre article és mostrar l'ambivalència de la proposta estètica de Gadamer pel que fa a la Crítica de la facultat de jutjar i, molt especialment, als conceptes kantians de joc, geni, esperit i símbol. |
|---|