Responsabilitat professional mèdica en medicina i cirurgia del canell i mà
La Seguretat Clínica (SC) és una prioritat sanitària a escala internacional. Un dels àmbits clau per millorar-la és l’anàlisi de les reclamacions per Responsabilitat Mèdica Professional (RMP), que poden aportar informació valuosa per als professionals de la salut. Els especialistes en cirurgia ortop...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694985 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694985 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Responsabilitat professional Malpractice trends Responsabilidad profesional Canell Wrist Muñeca Mà Hand Mano Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | La Seguretat Clínica (SC) és una prioritat sanitària a escala internacional. Un dels àmbits clau per millorar-la és l’anàlisi de les reclamacions per Responsabilitat Mèdica Professional (RMP), que poden aportar informació valuosa per als professionals de la salut. Els especialistes en cirurgia ortopèdica i traumatologia (COT) estan exposats a aquestes reclamacions i han de conèixer tant els aspectes legals com els factors de risc associats a la seva pràctica clínica. És per això que resulta fonamental identificar els motius més freqüents de les reclamacions i les característiques associades als procediments i pacients implicats. Aquest estudi s’ha realitzat a través de l’anàlisi de les reclamacions relacionades amb cirurgia de mà i canell gestionades pel Servei de Responsabilitat Professional del Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) entre els anys 2005 i 2015. Aquest servei tramita i defensa casos relacionats amb responsabilitat civil, penal o contenciós administrativa, sempre que els professionals tinguin contractada la pòlissa corresponent amb el CCMC. Durant el període estudiat es van recopilar 122 reclamacions, amb una mitjana estable d’11 casos anuals. La majoria de les reclamacions (61,16%) corresponien a procediments de traumatologia. La diferència entre les reclamacions per assistència urgent (47,90%) i programada (52,10%) era escassa. En relació amb les característiques dels pacients demandants, un 58,20% eren dones, amb una edat mitjana de 40,83 anys, i un 67,20% estaven en edat laboral activa en el moment de la intervenció. Pel que fa als professionals implicats, la gran majoria de casos (80,20%) només involucraven un sol metge, que sovint comptava amb una experiència mitjana de 20 anys. L’anàlisi no va trobar cap relació estadísticament significativa entre els anys d’experiència i la probabilitat de ser demandat. En canvi, sí que es va observar una major incidència de reclamacions en l’àmbit privat (més del 60%), la qual cosa podria reflectir una major exigència de resultats en aquest entorn. Els àmbits d’atenció més freqüentment implicats en les reclamacions van ser el quirúrgic (48,80%) i l’urgent (38%), mentre que els serveis ambulatoris només van acumular un 2,5% de casos. Les causes més habituals de reclamació van ser els errors de diagnòstic, els errors quirúrgics i les complicacions postoperatòries. En el 55,37% dels casos, l’extremitat afectada era el membre superior dret, tot i que sovint no es va registrar si es tractava de l’extremitat dominant. Un aspecte crític detectat és la documentació del consentiment informat. Dels 46 casos en què es considerava necessari, només 25 comptaven amb un document complet i adequat. Es va observar que el temps mitjà entre el procediment mèdic i la presentació de la reclamació era superior a l’any i mig, tot i que la majoria es presentaven dins els tres anys posteriors a la intervenció. Tant les vies judicials com extrajudicials es van utilitzar amb freqüències similars, i la quantitat mitjana reclamada pels pacients era de 76.690 ?, amb un màxim d’1.041.973 ?. Del total de 122 casos, 48 van ser desestimats o abandonats, i 33 es van tancar formalment, amb 6 condemnes judicials i 3 absolucions. En la resta de casos no es disposava d’informació sobre la resolució. Les dades obtingudes ens porten a aconsellar als professionals a informar al pacient detalladament, assegurar-se d'obtenir la signatura del DCI i sol·licitar les proves que considerin pel diagnòstic de la patologia. |
|---|