La creació de bases de dades historicodemogràfiques
Aquesta tesi doctoral està realitzada mitjançant el compendi de 4 assajos, que es vertebren entorn als procediments per a la creació de grans bases de dades historicodemogràfiques de caràcter individual i la seva aplicabilitat en l'estudi del canvi social a llarg termini (segles XIV - XX). La c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251677 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251677 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Demografia Demografía Demography Bases de dades Bases de datos Database Història Historia History Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral està realitzada mitjançant el compendi de 4 assajos, que es vertebren entorn als procediments per a la creació de grans bases de dades historicodemogràfiques de caràcter individual i la seva aplicabilitat en l'estudi del canvi social a llarg termini (segles XIV - XX). La construcció de bases de dades és una de les tasques primordials per a la investigació en Demografia Històrica encara que s'utilitzi l'ordinador. Malauradament, la recollida de dades sempre és una tasca costosa que necessita molta dedicació. Així, la reducció del temps de creació de les dades és un repte cabdal ja que permetrà construir bases de dades més àmplies amb la idea de què puguin abastar períodes cronològics llargs i aglutinar diferents fonts per tal de participar de la revolució del Big Data. Aquest repte de caràcter metodològic es correspon amb els dos primers assajos: "The Baix Llobregat (BALL) Demographic Database, between Historical Demography and Computer Vision (nineteenth - twentieth centuries)" i "Knowledge graph based methods for record linkage". La 'ALL database' s'ha creat a partir dels padrons i censos de població de la comarca del Baix Llobregat amb l'aplicació d'algoritmes de visió per computador per a la lectura automàtica de les fonts, l'entrenament d'aquests algoritmes mitjançant la transcripció manual d'aquelles -crowdsourcing-, la seva validació a partir de videojocs i la vinculació automàtica dels individus al llarg del temps i del territori a partir de les anomenades string distances i de mètodes de knowledge graph. L'aplicació de totes aquestes metodologies han mostrat una reducció molt substanciosa en el temps de construcció de la base de dades mencionada. A més, aquestes han permès la complexitat de les bases a partir de la vinculació de diferents observacions demogràfiques i socioeconòmiques d'un mateix individu que fins i tot poden provenir de fonts diverses Pel que fa als assajos tres i quatre: "A tals pares, tals fills: Transmissió intergeneracional a Sabadell, segles XVI - XVII" i "What counted most for secularization: Politics, economy or family? Shifting seasonality of marriages in the Barcelona area, 1715-1880" representen dos exemples de temes d'interès demogràfic i històric que es poden estudiar a través de les dades anteriorment comentades i de la Barcelona Historical Marriage Database, una base de dades única creada en el marc del projecte 'Five Centuries of Marriages' dirigit per la Professora Cabré i finançat per l'European Research Council. L'anàlisi de la transmissió intergeneracional a l'Antic Règim permet observar una important perdurabilitat dels oficis en les famílies tot i que també es copsa una certa mobilitat, sobretot entre el sector pagès i artesà, que anteriorment s'havia tendit a pensar que aquesta era menor. També es detecta l'existència d'una segmentació important en el mercat matrimonial entre teixidors i paraires que recorda els seus conflictes gremials. L'anàlisi de l'estacionalitat del matrimoni representa una manera indirecta d'aproximar-se al procés de secularització de la societat occidental. A més, l'estudi de l'efecte del període polític i la influència familiar en el calendari nupcial constitueix dues novetats importants en la historiografia existent sobre aquest tema. Aquests anàlisis s'han realitzat a partir d'una aproximació quantitativa basada amb l'anàlisi descriptiu combinat amb una perspectiva multivariable. |
|---|