Ideas políticas y agentes del triunfo del Despotismo Ilustrado Español (1756-1766)
El Despotisme Il·lustrat a Espanya va ser una forma eficaç de modernització de l'absolutisme mentre les peces del sistema -rei, Domus Regia, estat modernitzador, Il·lustració pragmàtica- van estar en equilibri. L'època d'esplendor va ser la del regnat de Ferran VI, amb el govern de Ca...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:82495 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/82495 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Despotisme il·lustrat Il·lustració Política espanyola Segle XVIII Motí contra Esquilache Borbons Estat espanyol Despotismo ilustrado Ilustración Política española siglo XVIII Motín contra Esquilache Borbones Estado español Enlightened Despotism Illustration Spanish policy during the XVIII century Mutiny against Esquilache Bourbons Spanish state |
| Sumario: | El Despotisme Il·lustrat a Espanya va ser una forma eficaç de modernització de l'absolutisme mentre les peces del sistema -rei, Domus Regia, estat modernitzador, Il·lustració pragmàtica- van estar en equilibri. L'època d'esplendor va ser la del regnat de Ferran VI, amb el govern de Carvajal-Ensenada i fins i tot amb Wall. L'arribada dels italians amb Carles III va desequilibrar la fórmula, tot creant un gran malestar polític que va esclatar el 1766, enmig de la carestia i de la protesta de les classes baixes. El nou govern va fer més profund encara el desequilibri quan va fer del rei Carles III una figura sacralitzada i una autoritat suprema inapel·lable que era la peça única que dominava totes les altres. La reial gana va permetre les reformes i un aire de prosperitat i de bon govern es va estendre pel país a causa d'uns ministres capaços; però el nou Despotisme Il·lustrat espanyol, forjat durant els motins, va aprofundir en la idea -tan estimada pel rei -i per molts dels ministres il·lustrats!- d'una Espanya eterna en la qual la monarquia absoluta i la religió única fossin fonaments naturals i incommovibles de l'estat i de la "constitució del regne". |
|---|