The Agrammatic comprehension of contrastive focus and clitic left dislocation in Catalan
Aquesta tesi tracta la comprensió agramàtica del focus contrastiu, les dislocacions a l'esquerra i les construccions de clític en català. Aquestes estructures gairebé no han estat investigades anteriorment, tot i que presenten algunes propietats que les fan interessants per testar les hipòtesis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:148999 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/148999 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Agramatisme Neurolingüística Català |
| Sumario: | Aquesta tesi tracta la comprensió agramàtica del focus contrastiu, les dislocacions a l'esquerra i les construccions de clític en català. Aquestes estructures gairebé no han estat investigades anteriorment, tot i que presenten algunes propietats que les fan interessants per testar les hipòtesis sobre el dèficit en comprensió en l'afàsia de Broca. En aquest treball presento els resultats de cinc tasques experimentals -dues tasques de condicions de veritat i tres tasques d'aparellament d'imatges i frases- dissenyades per investigar la comprensió dels pacients d'aquestes estructures. Els resultats d'una tasca preliminar de discriminació de patrons entonatius demostren que els pacients conserven les seves habilitats prosòdiques i, per tant, que el dèficit en comprensió no pot ser conseqüència d'un problema de percepció de l'entonació característica de les construccions examinades. Els resultats de les tasques de comprensió demostren que els afàsics entenen les declaratives, les focalitzacions i topicalitzacions de subjecte, i les construccions amb clítics, però tenen problemes en la interpretació de topicalitzacions i focalitzacions d'objecte. Aquestes dades afavoreixen les hipòtesis sobre el dèficit que es basen en les nocions de moviment i intervenció, és a dir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) i la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Per tal d'avaluar aquestes dues hipòtesis, també examino el rol dels trets morfosintàctics en la comprensió afàsica per determinar si el dèficit afecta només la representació de trets discursius, com prediu Grillo, o la de les còpies, com defensa Grodzinsky. Segons la FUH, una diferència en els trets que provoquen el moviment de constituents hauria de bloquejar l'emergència dels efectes de localitat en les estructures amb l'objecte desplaçat. Els resultats, però, indiquen que la comprensió dels pacients no millora quan aquests trets són diferents. En conseqüència, les dades d'aquest estudi són inconsistents amb la FUH i donen suport a l'assumpció de la TDH que les còpies són eliminades de les representacions sintàctiques dels afàsics de Broca. A més, els resultats aporten evidència experimental a favor de l'anàlisi sintàctica de les dislocacions com a estructures derivades per moviment (López, 2009; Rubio, 2014) |
|---|