The role of urban biodiversity in green infrastructure multifunctionality and environmental justice
A mesura que les àrees urbanes s'amplien, el contacte de la societat amb la natura es veu cada vegada més limitat als paisatges urbans, destacant la necessitat d'explorar les interaccions entre la biodiversitat urbana, la infraestructura verda urbana (IVU) i el benestar humà. La distribuci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296464 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/296464 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecologia urbana Urban ecology Ecología urbana Tecnologies |
| Sumario: | A mesura que les àrees urbanes s'amplien, el contacte de la societat amb la natura es veu cada vegada més limitat als paisatges urbans, destacant la necessitat d'explorar les interaccions entre la biodiversitat urbana, la infraestructura verda urbana (IVU) i el benestar humà. La distribució espacial, accessibilitat i qualitat dels ecosistemes urbans són aspectes importants a considerar en avaluar aquestes interaccions. Reconèixer el paper fonamental de la biodiversitat en el suport de la IVU i la provisió de serveis ecosistèmics (SE) és clau. Això requereix un examen dels patrons espacials de la IVU i les característiques ecològiques que contribueixen a la producció de SE. Aquesta tesi examina la contribució de la biodiversitat urbana a la multifuncionalitat de la infraestructura verda des d'una perspectiva de justícia ambiental. La investigació es desenvolupa a través de tres capítols empírics independents, cadascun construint sobre els resultats de l'anterior i corresponent a un objectiu de recerca específic, utilitzant Vitoria-Gasteiz, la "Capital Verda Europea", com a estudi de cas, una ciutat de mida mitjana i la capital del País Basc. El Capítol II va avaluar la natura salvatge urbana i la qualitat de l'hàbitat de la IVU com a predictors de la biodiversitat adaptats als ecosistemes urbans. Per aconseguir-ho, adapto eines de modelatge espacial tradicionalment utilitzades en àrees amb mínima influència humana. Aquesta adaptació desafia la perspectiva tradicional que considera que els usos del sòl urbans són només fonts de amenaces per als paisatges no dominats per humans, enlloc de reconèixer el seu potencial com a fonts d'hàbitat. Els resultats de Vitoria-Gasteiz revelen nivells variables de qualitat relativa de l'hàbitat i natura salvatge, amb espais verds petits i fragmentats que no aconsegueixen donar suport efectivament a la biodiversitat urbana en comparació amb espais verds periurbans més grans i menys fragmentats. El Capítol III se centra en com els factors socioeconòmics i històrics donen forma als ecosistemes urbans i regulen la provisió de SE des d'una perspectiva de justícia ambiental distributiva. Utilitzant dades de teledetecció i censos, examino els efectes de luxe i llegat en la biodiversitat urbana, la cobertura vegetal i els SE, considerant efectes interactius entre variables sociodemogràfiques i biofísiques d'interès. Els resultats suggereixen que la biodiversitat urbana està impulsada principalment per factors socioeconòmics relacionats amb l'"estatut" social (és a dir, una alta educació), mentre que la cobertura vegetal i els SE reguladors estan influïts per llegats de gestió en interacció amb la densitat de població. Al Capítol IV, analitzo els patrons espacials de desajustos en l'oferta i demanda de regulació tèrmica de SE, considerant factors sociodemogràfics i de salut que impulsen desigualtats en l'exposició a la calor urbana com a risc ambiental. Això implica la integració de dades de teledetecció, salut i sociodemogràfiques amb eines d'intel·ligència artificial i sistemes d'informació geogràfica. Els resultats destaquen disparitats en la vulnerabilitat al calor, amb una major exposició observada entre comunitats desafavorides en contrast amb àrees més acomodades. Els tres capítols proporcionen coneixement sobre la qualitat ecològica dels espais urbans, la influència dels factors socioeconòmics en la natura urbana i el seu impacte cascada en el benestar humà, a través de disparitats en l'accés als SE. En conjunt, aquests tres estudis empírics ofereixen idees valuoses sobre la influència de factors socioeconòmics i de salut en la qualitat i distribució dels ecosistemes urbans, i el seu impacte cascada en el benestar humà i l'accés desigual als SE. Aquests descobriments contribueixen a una millor comprensió dels sistemes socioecològics urbans, proporcionant idees pràctiques per avançar en les agendes urbanes cap a un desenvolupament urbà equitatiu, tant a Vitoria-Gasteiz com més enllà. |
|---|