Effectiveness and safety of thromboembolic prevention in patients with non-valvular atrial fibrillation: ESC-FA study. A cohort from a Primary Healthcare electronic database
La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia crònica més freqüent. S’associa amb una àmplia varietat de malalties cardiovasculars i les seves conseqüències clíniques més importants són un major risc d’ictus i mortalitat respecte a la població general. El maneig de la FA es porta a terme principalme...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/393971 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/393971 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Atrial fibrillation Fibril·lació auricular Electronic health records Història clínica electrònica Stroke Ictus Ciències de la Salut 615 |
| Sumario: | La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia crònica més freqüent. S’associa amb una àmplia varietat de malalties cardiovasculars i les seves conseqüències clíniques més importants són un major risc d’ictus i mortalitat respecte a la població general. El maneig de la FA es porta a terme principalment des de l’Atenció Primària i està basat en la prevenció de l’ictus, el control farmacològic de la freqüència i del ritme cardíac i el maneig de les patologies cardiovasculars concomitants. Aquesta tesi forma part de l’estudi ESC-FA (Efectivitat, Seguretat i Costos en FA), que és un estudi de cohorts retrospectiu de base poblacional amb dades procedents dels registres electrònics de la història clínica d’Atenció Primària a Catalunya. L’estudi ESCFA va rebre finançament amb els ajuts a la Recerca Clínica Independent del 2011 del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad del Govern Espanyol. L’ESC-FA és un estudi amb quatre fases o subestudis; I a IV, i la tesi inclou els estudis I i II. Els resultats de l’estudi I es descriuen en un article publicat (article 1) i en un altre actualment en revisió per la seva publicació (article 2). Els resultats de l’estudi 2 estan publicats a l’article 3. La població d’estudi inclou totes les persones ≥18 anys amb diagnòstic de FA no valvular registrat a la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació pel Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària) durant el període 2007-2012, i que van iniciar tractament antitrombòtic (o van romandre sense aquest tractament) just després del diagnòstic de la FA. A l’estudi I es descriu l’ús d’antitrombòtics en 22 585 pacients amb FA no valvular, i s’avaluen l’efectivitat i seguretat d’aquests fàrmacs en condicions reals d’ús, abans de la introducció dels anticoagulants orals directes en el maneig d’aquesta patologia. Els nostres resultats principals inclouen: una població amb FA no valvular de característiques sociodemogràfiques i clíniques semblants a la població inclosa en altres estudis, una reducció del risc d’ictus en pacients tractats amb antagonistes de vitamina K i amb elevat risc de patir aquest esdeveniment (puntuacions de CHADS2 i CHA2DS2-VASc ≥2), un augment del risc d’ictus i d’hemorràgia digestiva en els pacients tractats amb antiagregants plaquetaris, i una reducció del risc de mortalitat per qualsevol causa tant amb antagonistes de vitamina K com amb antiagregants; respecte al grup de pacients no tractats amb antitrombòtics. A l’estudi II es descriu el maneig farmacològic de la freqüència i ritme cardíac en FA no valvular. El grup de fàrmacs més utilitzat van ser els β-blocadors, indicant probablement que l’estratègia de control de la freqüència cardíaca és l’alternativa més usada, tal i com es recomana com a teràpia d’elecció en el maneig de la FA crònica. Algunes fortaleses del nostre estudi inclouen la gran mostra de pacients estudiats, l’elevada representativitat de la població general, dades sociodemogràfiques i clíniques molt completes i llargs períodes de seguiment; tot en condicions reals d’ús. Es tracta d’un estudi molt rellevant al nostre entorn, donat què avalua el nombre real de pacients tractats amb antitrombòtics i els resultats clínics que se’n deriven del seu ús en termes d’incidència d’ictus, hemorràgies cerebrals i digestives, i mortalitat per qualsevol causa; abans d’avaluar aquests resultats incloent el grup d’anticoagulants orals directes que s’han començat a utilitzar en els últims anys. Algunes limitacions dels estudis desenvolupats amb dades procedents de registres electrònics de la història clínica són la informació faltant, l’infrarregistre, la informació no recollida sobre certes circumstàncies dels pacients en aquest tipus de registres, i els possibles confusors. La majoria d’aquestes limitacions es poden minimitzar amb l’ús de les tècniques estadístiques adequades, descrites als articles inclosos a la tesi. |
|---|