Característiques dels entorns d'aprenentatge clínic i la seva relació amb els agents o factors que intervenen en el procés d'aprenentatge
[cat] Introducció: Els entorns d’aprenentatge clínic són els espais en el context real on els estudiants d’infermeria desenvoluparan les seves competències com a professionals, aplicant els coneixements adquirits a les aules. Objectius: Es van plantejar per les diferents fases de la tesi: 1. Definir...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/228312 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/228312 http://hdl.handle.net/10803/697034 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Ensenyament de la infermeria Estudiants universitaris Tutoria (Ensenyament) Avaluació dels estudiants Nursing education College students Tutoring (Teaching) Rating of students |
| Sumario: | [cat] Introducció: Els entorns d’aprenentatge clínic són els espais en el context real on els estudiants d’infermeria desenvoluparan les seves competències com a professionals, aplicant els coneixements adquirits a les aules. Objectius: Es van plantejar per les diferents fases de la tesi: 1. Definir les característiques dels entorns d’aprenentatge clínic del grau d’infermeria, 2. Validar una eina d’avaluació dels entorns d’aprenentatge clínic al context català i 3. Conèixer com són els EAC de la universitat de Barcelona des de la perspectiva de tots els agents que participen en el procés d’aprenentatge. Metodologia: La primera fase va ser una revisió integrativa de la literatura seguint el model de Whittemore et al. A continuació, es va realitzar la traducció al català de l’escala CLES+T i es va procedir a fer el seu anàlisi psicomètric, i per últim, es va fer un estudi observacional analitzant, mitjançant l’escala CLES+T la correlació de la satisfacció amb els EAC de la Universitat de Barcelona des de la perspectiva del diferents agents que hi participen, a les unitats d’hospitalització i serveis especials, i a les aules de la facultat. Resultats: De la revisió de la literatura es varen obtenir 44 articles que van permetre definir la gestió i recursos dels entorns, des del macroentorn definit per la cultura de les organitzacions (universitat i hospital) fins al microentorn (la unitat de pràctiques), i cadascun dels seus agents amb les característiques pròpies del seu rol. D’altra banda, es van obtenir resultats vàlids i fiables de la nova versió de l’Escala CLES+T, essent el valor alfa de Chronbach de 0,934 pel total de l’escala. Finalment, en l’estudi de correlació van participar 998 persones, de les quals el 79,5% varen ser estudiants, el 14.2% infermeres, 3,4% supervisores i 2,9% professores associades. La mitjana de puntuació de l’escala global va ser de 145.26 (DS±19.56) per tots els agents. Conclusions: Els EAC són el context on, dins d’una unitat específica, que depèn d’una organització, interactuen els diferents agents que participen del procés d’aprenentatge d’un alumne. Perquè tot el procés resulti positiu, cadascun dels agents i factors ha d’acomplir certes característiques. La versió catalana de l’Escala CLES+T és una eina vàlida i fiable per analitzar els entorns d’aprenentatge clínic d’infermeria en el context català que permet avaluar les seves característiques. Els entorns d’aprenentatge clínic de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona són avaluats de manera positiva per tots els seus agents, existint una relació estadísticament significativa en els resultats obtinguts. El model docent de la universitat de Barcelona està dissenyat per garantir una bona relació i interacció entre tots el agents i els resultats es materialitzen amb la bona valoració que en fan tots ells, però sobre tot, els alumnes. |
|---|