Autonomía y resistencia de las comunas étnicas de la costa del Ecuador. El modo de vida comunitario
Aquesta recerca se situa en l'univers de les comunes ètniques de la província de Santa Elena, situada en el tall costaner del litoral equatorià. Són col·lectius organitzats en "comunes", que han preservat els seus béns i territoris col·lectius des de temps colonials. Els tres casos d&...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:273717 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/273717 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Equador Ecuador Territori Territorio Territory Comunitat ètnica Comunidad étnica Ethnic community Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta recerca se situa en l'univers de les comunes ètniques de la província de Santa Elena, situada en el tall costaner del litoral equatorià. Són col·lectius organitzats en "comunes", que han preservat els seus béns i territoris col·lectius des de temps colonials. Els tres casos d'estudi, Montañita, Olón i Llibertador Bolívar, anteriorment agroramaders, avui es caracteritzen per ser llocs turístics que atreuen a visitants nacionals i a viatgers i residents internacionals. La seva preservació territorial s'explica per una capacitat adaptiva de resistència enfront del model cultural hegemònic, procés que va iniciar durant la colònia i va suposar la "pèrdua" d'unes certes manifestacions culturals emblemàtiques. Durant la República aquestes poblacions van ser identificades com "cholos", terme induït, que al·ludeix a una concepció identitària que no concorda amb les atribucions categorials del mestís ni de l'indígena. És un "altre", que no ha encaixat en les categories existents. És en el segle XX quan aquestes poblacions inicien una nova conjuntura històrica amb l'expansió turística, a la fi dels anys 90, que les aproxima encara més als paràmetres hegemònics, en el marc de les noves dependències arrelades al mercat. Això va conduir a la privatització i el fraccionament territorial, amb la venda de terres a residents estrangers. Des d'aquest nou escenari es va evidenciar una transformació en les estructures comunals internes, en la qual les labors quotidianes per a generar capital monetari, semblaven haver substituït el compromís cap a la institució comunal, cap al treball col·lectiu i cap al servei no remunerat a la col·lectivitat. La pèrdua de terres i els valors col·lectius reemplaçats per l'individualisme, feien suposar l'arribada de la dissolució de les estructures comunals. Prenent això com a punt de partida, es generen diverses preguntes per a aquesta recerca. Es vol conèixer de quina manera el discurs hegemònic compromet el projecte comunal o dissol les estructures internes, i quins són els mecanismes generats, des dels espais comunals, per a garantir la seva supervivència. Es proposa, doncs, comprendre aquests mecanismes des de la lògica comunal i s'estableix que aquesta consisteix en la capacitat de negociació. En aquest sentit, es comprova que la negociació ha de ser interpretada com a pont que permet a les comunes expandir la seva autonomia dins d'un context de profundes dependències. Es planteja que la seva lògica interna té la particularitat d'entrellaçar i juxtaposar categories que apareixen oposades: autonomia i dependència, l'individual i el col·lectiu. Emmarcant aquesta proposta en un context epistemològic, aquesta lògica interna i els seus mecanismes de resistència són analitzats des del gir decolonial, ja que aquest, des de les seves aportacions teòriques, apunta cap a l'abolició de les categories binàries existents. Partint de la lògica comunal interna, que semblava abolir les realitats duals en correlacionar-les i entrellaçar-les, es determina que aquestes identitats han de ser considerades "frontereres". El fronterer, en aquest sentit, dona noció d'un espai "entre categories", uns llimbs epistemològics. Evidència, des de les propostes decoloniales, la necessitat de teixir noves categories que permetin comprendre el món des de la diversitat existent i les seves expressions i pràctiques situacionals i localitzades. Es recullen, a més, les paradoxes i crítiques que s'han generat davant les pretensions decoloniales. Aquestes posen èmfasi en els conceptes teòrics i poca presència de casos empírics, a més d'una perspectiva esencialista que fàcilment recau en un dualisme invertit. La tesi aporta a aquestes teories, en comprendre a les comunes com a exemples empírics de les propostes decoloniales, però sense caure en un romanticisme que veu en elles una sort d'exemples contrahegemónicas o anticapitalistes. Per contra, es mostra com les comunes resulten un exemple històric d'identitats frontereres que confronten les dualitats existents. |
|---|