El Collegio Romano i els orígens de la trigonometria
Aquesta tesi pretén millorar la comprensió dels orígens de la trigonometria en el marc de la història de les matemàtiques. El propòsit és el d'analitzar i estudiar la còpia manuscrita d'una obra de Ptolemeu, l'Analemma, localitzada en el còdex Barberinus Latinus 304, que va pertànyer...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:201474 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/201474 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ptolomeus, 305-30 a. C Trigonometria |
| Sumario: | Aquesta tesi pretén millorar la comprensió dels orígens de la trigonometria en el marc de la història de les matemàtiques. El propòsit és el d'analitzar i estudiar la còpia manuscrita d'una obra de Ptolemeu, l'Analemma, localitzada en el còdex Barberinus Latinus 304, que va pertànyer a Baltasar de Torres (1518-1561), primer professor de matemàtiques del Collegio Romano. He ubicat la còpia en la seva tradició textual, he realitzat una transcripció anotada, i l'he traduït al català. He estudiat la intencionalitat de Torres de copiar-la, analitzat a fons el seu contingut i el presento de forma didàctica. L'Analemma és incorporada parcialment per Clavius (1538-1612) al seu llibre dedicat a la Gnomonica (1581) per aplicar-li els mètodes de resolució de triangles, els quals presento per primera vegada. De l'anàlisi de les fonts que utilitza es dedueix que caldrà fer una revisió de la cronologia de l'elaboració de la trigonometria i del paper que Clavius va tenir en relació amb els seus coetanis. Clavius publica les demostracions de totes les fórmules trigonomètriques que proposa, excepte una: el teorema del cosinus per a triangles esfèrics. El seu intent de demostrar-lo s'evidencia estudiant la seva correspondència posterior. El 1593 publica el llibre Astrolabium, on aborda la demostració de la fórmula prostaferèsica, la qual presento. Tot i això, no va arribar a assolir el seu objectiu de demostrar-lo. Finalment, seria Bartomeu Pitiscus (1561-1613) qui la presentaria dos anys més tard, el 1595. Amb la demostració del teorema finalitza la meva tesi. |
|---|