La modalitat de l'acció. Anàlisi empírica, reformulació teòrica i representació computacional
En aquesta tesi es proposa un model de classificació i representació de la informació aspectual que és vàlid tant per a les aproximacions teòriques com per als models aplicats, com és el cas de la lexicografia computacional. Les principals contribucions d'aquest model es poden sintetitzar en tr...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/9125 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-1105109-145838 http://hdl.handle.net/10803/9125 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | experiments psicolingüístics lingüística cognitiva modalitat de l'acció aspecte semàntica verbal lingüística de corpus representació computacional Lingüística General 81 |
| Resumo: | En aquesta tesi es proposa un model de classificació i representació de la informació aspectual que és vàlid tant per a les aproximacions teòriques com per als models aplicats, com és el cas de la lexicografia computacional. Les principals contribucions d'aquest model es poden sintetitzar en tres punts bàsics. En primer lloc, és un model que dóna compte dels diferents graus de restricció que s'estableixen entre aspecte lèxic i context oracional, així com capta la naturalesa gradual i els efectes de prototipicitat consubstancials a la modalitat de l'acció, tot oferint un cercle de contigüitat de les categories aspectuals que obre noves vies per a entendre la relació i el canvi entre categories. En segon lloc, es caracteritza el fenomen de la polisèmia aspectual i, de manera més específica, la relació que s'estableix entre modalitat de l'acció i restriccions de selecció. D'aquesta manera, s'ofereix un criteri addicional per a la distinció de sentits verbals, una de les necessitats bàsiques dels recursos per al Processament del Llenguatge Natural. Finalment, i de manera més rellevant, és un model que s'ha validat empíricament a partir de tècniques pròpies de la lingüística de corpus i d'experiments psicolingüístics. |
|---|