La implantació de la reforma catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procés reeixit?
El procés de la Reforma catòlica, endegat després del Concili de Trento (1545-1563), va tenir èxit en alguns territoris europeus, però en d'altres no aconseguí canviar la religiositat ni la moral existents. Pel que fa als territoris de parla catalana, no es pot encara arribar a una resposta def...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:238318 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/238318 https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/20.1000.01.62 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Contrareforma Reforma catòlica a Catalunya, València i Mallorca |
| Sumario: | El procés de la Reforma catòlica, endegat després del Concili de Trento (1545-1563), va tenir èxit en alguns territoris europeus, però en d'altres no aconseguí canviar la religiositat ni la moral existents. Pel que fa als territoris de parla catalana, no es pot encara arribar a una resposta definitiva sobre l'èxit o el fracàs de la Reforma catòlica. Però ja sabem que hi va haver una intensa campanya reformadora del rei, de les autoritats eclesiàstiques i d'una part important del clergat regular, incrementada per la por que el veïnatge amb França i la immigració occitana afavorissin la penetració del calvinisme. S'esmerçaren molts recursos en la propagació dels dogmes catòlics i en la reforma del clergat, tal com havien estat definits durant i després del Concili de Trento. D'altres elements, però, dificultaven el procés, en particular el bandolerisme i la presència de moriscos. Es pot formular la hipòtesi que a les zones amb una forta presència urbana la Reforma catòlica s'imposà a mitjà termini, però que va patir més dificultats a les serralades i a les zones més rurals i aïllades, malgrat els esforços dels reformadors |
|---|