Anàlisi de les complicacions en les fractures femorals proximals extracapsulars inestables (AO-OTA 31-A2 i 31-A3) tractades amb clau PFN-A estàndard vs clau PFN-A llarg. Estudi prospectiu aleatoritzat no emmascarat
Introducció: Les fractures extracapsulars inestables del fèmur proximal són un problema clínic rellevant, especialment en pacients geriàtrics. Aquestes fractures, classificades com a tipus 31-A2 i 31-A3 segons la classificació AO-OTA, requereixen un tractament quirúrgic consistent en la reducció i f...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305955 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305955 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fractura Fèmur Extracapsular Fractura Femur Extracapsular Fractura Fémur Extracapsular Enclavat cefalomedul·lar Cephalomedullary nailing Enclavado cefalomedular Curt Llarg Estàndard Short Long Standard Corto Largo Estándar Ciències de la Salut 616.7 |
| Sumario: | Introducció: Les fractures extracapsulars inestables del fèmur proximal són un problema clínic rellevant, especialment en pacients geriàtrics. Aquestes fractures, classificades com a tipus 31-A2 i 31-A3 segons la classificació AO-OTA, requereixen un tractament quirúrgic consistent en la reducció i fixació de la fractura que es pot assolir amb claus de diferent llargada. Justificació: L'evidència actual presenta controvèrsies sobre l'ús de claus cefalomedul·lars de diferent longitud en el tractament d'aquestes fractures. Encara que els claus llargs ofereixen una teòrica protecció addicional al llarg del fèmur, poden associar-se a un temps quirúrgic més llarg i altres complicacions. Aquest estudi busca determinar si hi ha diferències significatives en les complicacions i la supervivència entre l'ús de claus estàndard i llargs. Hipòtesis i objectius: L'estudi planteja com a hipòtesi que les fractures tractades amb claus estàndard tenen una incidència de complicacions comparable a les tractades amb claus llargs. Els objectius principals inclouen comparar les complicacions, la supervivència, la consolidació de la fractura, i l'estat de salut general dels pacients al llarg d'un any després de la intervenció, segons el tipus de clau utilitzat. Disseny de l'estudi: • Estudi prospectiu, aleatoritzat, no emmascarat, unicéntric en pacients humans de més de 60 anys amb seguiment a 1 mes, 3 mesos i 1 any amb grups de comparació entre claus estàndard i llargs. Registrat a clinicaltrials.gov: NCT02038686 • Es necessiten 94 pacients per grup per detectar una diferència del 13% en complicacions amb una potència del 80% i un error del 5%, preveient un 20% de pèrdues per mortalitat. Resultats: L'estudi inclou 182 pacients, amb una distribució de 93 pacients en el grup de clau estàndard i 89 en el grup de clau llarg. Els resultats indiquen que el grup de clau llarg requereix un temps quirúrgic significativament més llarg (mitjana de 67 minuts comparat amb 51 minuts per al clau estàndard, p = 0,000075). No s'han trobat diferències significatives en la taxa de complicacions mecàniques entre els dos grups. La mortalitat a 30 dies és significativament superior en el grup de clau llarg (12,4% vs 2,2% en el grup estàndard, p = 0,019). No obstant això, aquesta diferència no és significativa als 3 mesos i a l'any. Conclusions: L'estudi suggereix que l'ús de claus estàndard en les fractures extracapsulars inestables del fèmur proximal és una opció preferible en comparació amb els claus llargs, atès que redueix el temps quirúrgic i la mortalitat a curt termini sense augmentar les complicacions. Aquestes troballes poden influir en les decisions clíniques per optimitzar els resultats postoperatoris en aquest tipus de fractures. |
|---|