El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX
La present tesi doctoral disposa com objecte d'estudi central el llegat pedagògic de Macho Moreno. Entre els seus referents pedagògics i socials es troben cinc influències: Informe Quintana (1814); formació de l'Escola Normal Central (1839); l'ILE (1876); el Museu Pedagògic (1882); i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265404 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/265404 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Compromis Compromiso Commitment Formador de formadors Formador de formadores Trainer of trainers Magisteri Magisterio Magister Ciències Socials |
| Resumo: | La present tesi doctoral disposa com objecte d'estudi central el llegat pedagògic de Macho Moreno. Entre els seus referents pedagògics i socials es troben cinc influències: Informe Quintana (1814); formació de l'Escola Normal Central (1839); l'ILE (1876); el Museu Pedagògic (1882); i el regeneracionisme, on tot això li serveix per construir la seva docència en pro de la lluita per aconseguir una educació obligatòria, universal i gratuïta. Hi ha dues etapes principals per apropar la seva obra: 1) com a mestre d'ensenyament primari al llarg de diverses províncies (Soria, Guadalajara, Burgos i Madrid), on la seva inquietud li impulsarà la creació de l'Associació General del Professorat Espanyol de Primer Ensenyament (1881); i 2) com a formador de formadors en dos contexts molt diversos: a) en Puerto Rico, com a professor de l'Escola Normal dels Mestres i les Mestres i inspector d'ensenyament (1891-1898), on aprofitarà la seva estada com a vicepresident de la Institució Lliure d'Ensenyament Popular per a lluitar contra l'analfabetisme regnant, facilitant la formació d'adults en el món obrer; i b) Alacant, com a professor i director de l'Escola Normal (1899-1912), promovent les Conferències (1900) i les Conversacions (1908) pedagògiques. Entre els seus treballs acadèmics, destacar que fou ponent en diversos Congressos Nacionals Pedagògics (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), així com autor de diversos llibres escolars, administratius i legislatius; també destacar col·laboracions amb altres autors. Entre les seves publicacions en revistes pedagògiques es destaquen en El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés, La Correspondencia de Alicante, La Educación, entre altres, al llarg dels anys (1882-1912). La seva polièdrica figura arriba a reivindicacions diverses, destacant la lluita per la igualtat de drets de les dones, d'aquí la seva relació i col·laboració amb Ana Roqué, María Amparo Hidalgo i Rosa Sensat, entre altres. |
|---|