El fantàstic en mons ordinaris: Michael Night Shyamalan o la segona generació de Storytellers fantàstics
Aquesta tesi doctoral té com a objecte d’estudi l’obra fílmica del director M. N. Shyamalan i la reformulació autoral que efectua de la tradició narrativa sobre el fet fantàstic com a cineasta contemporani del gènere híbrid de fantasia d’aventures. A partir de la fonamentació en les aportacions teòr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668977 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/668977 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | M. N. Shyamalan Storyteller Fantàstic Fantàstic transcendental Fantasia d'aventures Primera generació de Storytellers fantàstics Segona generació de Storytellers fantàstics Anàlisi fílmica Blockbuster Mainstream Ciències socials, periodisme i documentació 00 3 316 77 82 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral té com a objecte d’estudi l’obra fílmica del director M. N. Shyamalan i la reformulació autoral que efectua de la tradició narrativa sobre el fet fantàstic com a cineasta contemporani del gènere híbrid de fantasia d’aventures. A partir de la fonamentació en les aportacions teòriques de la narratologia, la sociosemiòtica, el neoformalisme i els estudis culturals, s’aplica una metodologia qualitativa a través d’entrevistes exploratòries a autors de referència i, sobretot, de l’anàlisi fílmica dels deu films (1999-2019) en què el cineasta intervé com a director, guionista i/o productor. L’organització de la graella d’anàlisi permet identificar quatre tipus de categories: a) característiques generals de la pel·lícula, que permeten identificar elements contextuals de la producció i la intervenció de les lògiques de la indústria audiovisual; b) característiques del sistema formal fílmic (recursos narratius); c) característiques del sistema estilístic (codis cinematogràfics), i d) característiques autorals en relació a la recurrència o renovació dins del gènere de fantasia. Finalment, s’assoleixen els objectius de demostrar que Shyamalan recull el relleu i fa un homenatge volgut a l’anomenada primera generació de Storytellers fantàstics -en què destaca particularment la influència de Spielberg-, i alhora inaugura, com a representant emblemàtic, una segona generació amb voluntat de contenció de l’espectacularitat dins de l’assumida pertinença a la cultura mainstream, tot i que en Shyamalan aquesta tensió es particularitza en la consideració del fantàstic transcendental. |
|---|