From flood to drought: Transport and reactivity of dissolved organic matter along a Mediterranean river
[cat] Els rius juguen un rol essencial en el funcionament biogeoquímic global, ja que enllacen els cicles biogeoquímics terrestres amb els oceànics. En el si del cicle del carboni, els rius reben matèria orgànica dissolta (MOD) d’una gran varietat d’orígens, la qual és transportada riu avall i allib...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/63666 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/63666 http://hdl.handle.net/10803/286321 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Contaminants orgànics de l'aigua Hidrologia Biogeoquímica Organic water pollutants Hydrology Biogeochemistry |
| Sumario: | [cat] Els rius juguen un rol essencial en el funcionament biogeoquímic global, ja que enllacen els cicles biogeoquímics terrestres amb els oceànics. En el si del cicle del carboni, els rius reben matèria orgànica dissolta (MOD) d’una gran varietat d’orígens, la qual és transportada riu avall i alliberada al mar. Hi ha evidències creixents que aquest pas, no consisteix només en un transport conservatiu, sinó que a més, té lloc un processat intern que en modifica qualitats i, fins a cert punt, l’oxida i allibera a l’atmosfera en forma de CO2. Malgrat tot, fins ara no s’ha avaluat com ocorren aquestes modificacions des d’una perspectiva longitudinal, de capçalera a desembocadura, ni el rol que la hidrologia fluvial juga en el desenvolupament d’aquests patrons longitudinals. Aquesta tesi explora el transport i la reactivitat de la MOD al llarg d’un riu Mediterrani (la Tordera) durant un ventall de condicions hidrològiques que comprenen des de grans avingudes fins a sequeres estivals. Primerament, es presenta un nou mètode quimiomètric per a determinar la composició de la fracció fluorescent de la MOD basat en una anàlisi neuronal amb mapes autoorganitzats de Kohonen. Aquesta anàlisi revela la presència de 4 fraccions de matèria orgànica: una relacionada amb la tirosina, una amb el triptòfan, i dues amb substàncies húmiques. Seguidament, es presenten els patrons longitudinals d’aquestes quatre fraccions, juntament amb un balanç de masses calculat a tretze segments de riu situats consecutivament riu avall. Els resultats d’aquesta tesi doctoral demostren que el pas fluvial és un pas decisiu que determina la qualitat i la quantitat de MOD que és finalment alliberada als mars. Les crescudes, malgrat que són esdeveniments molt puntuals en el temps, representen la màxima capacitat del riu d’exportar MOD i, a més, ho fan amb un mínim processat intern. En canvi, durant cabal basal i sequera, tenen lloc importants canvis durant el transport fluvial. Aquesta estacionalitat temporal en la qualitat i quantitat de la MOD exportada, determinada principalment per les condicions hidrològiques, pot ser determinant pel destí que tindrà la MOD un cop al mar. |
|---|