Populism and Populist Attitudes
Aquesta tesi se centra en l'estudi del populisme des d'una perspectiva longitudinal, enfocant-se principalment en les actituds populistes. Així, la tesi s'emmarca en l'enfocament ideacional del populisme, i intenta aportar coneixement a cinc grans temes entorn de l'estudi de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296478 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/296478 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Populisme Populism Populismo Actituds populistes Populist attitudes Actitudes populistas Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi se centra en l'estudi del populisme des d'una perspectiva longitudinal, enfocant-se principalment en les actituds populistes. Així, la tesi s'emmarca en l'enfocament ideacional del populisme, i intenta aportar coneixement a cinc grans temes entorn de l'estudi del populisme i de les actituds populistes. Així, el primer capítol intenta aportar una primera aproximació a l'evolució mateixa de les actituds populistes. Després d'una descripció del context espanyol al llarg dels deu últims anys, aquesta secció explora la volatilitat de les actituds populistes segons uns certs encreuaments de variables. Aquest primer capítol es basa en la presentació de descriptius, ja que la seva intenció no és una altra que permetre al lector o la lectora ja no sols posar la tesi en el seu context, sinó entendre com han variat en termes agregats les actituds populistes. El segon capítol aborda la relació entre populisme i participació política, integrant aquest debat en les reconegudes teories de participació basades en recursos. Així doncs, aquest capítol explora la capacitat dels augments en actituds populistes per a pal·liar l'efecte negatiu dels augments de la deprivació en la participació política. Les anàlisis apunten parcialment en la direcció de les expectatives. D'una banda, els increments en actituds populistes no pal·lien l'efecte negatiu que la deprivació exerceix sobre les probabilitats de signar peticions o de contactar un càrrec públic. No obstant això, l'increment en els nivells de populisme si semblen pal·liar l'efecte negatiu de la deprivació en la probabilitat de participar en manifestacions. El tercer capítol explora els efectes actitudinals de la dreta radical populista. Així, beneficiant-nos de l'aparició de l'ultradretà Vox a Espanya, s'introdueix un nou tema que podria formar part de la literatura en la coneguda com a teoria de la reacció cultural: la (in)correcció política. Els resultats presentats en aquest capítol apunten que convertir-se en simpatitzant de Vox té efectes negatius sobre els nivells de correcció política dels individus. El quart capítol continua explorant els efectes del populisme. Així, s'exploren els efectes sobre la polarització afectiva de (1) convertir-se en simpatitzant de partits populistes i (2) de l'augment en les actituds populistes. Els resultats reflecteixen la importància de distingir entre les dues mesures, ja que solament l'increment en actituds populistes incrementa la distància afectiva entre el grup propi i els grups externs. Finalment, el cinquè capítol explota la coincidència de la moció de censura favorable contra Mariano Rajoy després d'un cas de corrupció i la recollida de dades de l'enquesta POLAT per a testar els efectes dels canvis de govern després de situacions de crisis en les actituds populistes. Els resultats apunten a la reducció d'actituds populistes després dels canvis de govern, però aquesta només es produeix per als guanyadors d'aquesta alternança, i l'efecte està mediat a través de l'increment en la confiança en les institucions. En resum, enfocant-se principalment en l'evolució temporal de les actituds populistes, la present tesi intenta aportar coneixement sobre cinc temes clau entorn de l'estudi del populisme. Així, es presenta evidència sobre la pròpia volatilitat de les actituds populistes al llarg dels deu últims anys. També es mostra que el populisme té un potencial mobilitzador, però que també pot ser polarizant i portar a la reducció dels nivells de correcció política (en aquest últim cas, el populisme de dreta radical). Finalment, per a aquells que consideren que el populisme pot ser perniciós per a la democràcia, aquesta tesi mostra una troballa optimista: els sistemes democràtics tenen eines al seu abast per a reduir la demanda de populisme. |
|---|