Aplicació de l'espectroscòpia d'infraroig a l'anàlisi estructural de la permeasa de melibiosa d'Escherichia coli
En aquest treball es revisa l'aplicació de l'espectroscòpia infraroja de transformada de Fourier (FTIR) a l'estudi de la permeasa de melibiosa d'Escherichia coli. L'estimació del contingut d'estructura secundària mitjançant FTIR està d'acord amb una estructura de d...
| Autores: | , , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:197057 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/197057 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Matèries del catàleg Espectroscòpia infraroja Bescanvi protó/deuteró Melibiosa Canvis confromacionals |
| Sumario: | En aquest treball es revisa l'aplicació de l'espectroscòpia infraroja de transformada de Fourier (FTIR) a l'estudi de la permeasa de melibiosa d'Escherichia coli. L'estimació del contingut d'estructura secundària mitjançant FTIR està d'acord amb una estructura de dotze hèlixs α transmembrana, amb un contingut aproximat d'estructura β d'un 20 %. L'accessibilitat de la proteïna reconstituïda pel dissolvent aquós es va estudiar seguint el bescanvi protó/deuteró per espectroscòpia de FTIR de reflexió total atenuada. A partir de les dades de quatre condicions que donen lloc a complexos diferents amb els substrats (H⁺, Na⁺, melibiosa), es demostra que la interacció amb melibiosa (és a dir, en el complex H⁺·melibiosa·permeasa) protegeix la proteïna envers el bescanvi, especialment pel que fa a les estructures β. En menor magnitud, les hèlixs α també es troben protegides en aquest complex, mentre que els girs reversos no mostren diferències. El conjunt de resultats suggereixen que la unió del sucre a la permeasa indueix una compactació de la proteïna, especialment pel que fa a les estructures β, les quals poden estar incloses en els llaços IV-V i X-XI. Finalment, es discuteix un possible paper catalític d'aquests llaços en la funció de la permeasa. |
|---|