El crani i la serp (o Desplà i Bermejo)
Bermejo, amb la recerca plàstica del sentiment de la Mare havia decidit buscar la forma idònia de resumir el discurs de la Passió, i no volia negligir-ne cap aspecte important. S'esperava que la seva pintura pogués reflectir el sentit que es venia donant a la salvació de l'home. L'ard...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/109952 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/109952 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pintura gòtica Espanya Gothic painting Spain |
| Sumario: | Bermejo, amb la recerca plàstica del sentiment de la Mare havia decidit buscar la forma idònia de resumir el discurs de la Passió, i no volia negligir-ne cap aspecte important. S'esperava que la seva pintura pogués reflectir el sentit que es venia donant a la salvació de l'home. L'ardiaca Lluís Desplà, que era l'home que pagava l'obra, hi seria present. No durant la realització, sinó en la pintura, on havia de mostrar-se contemplant les imatges sagrades, per bé que a una certa distància. Aquesta distància havia d'introduir- la un sant Jeroni, que llegiria al seu davant per ajudar-lo a evocar l'escena religiosa. [A la fi del segle XV, Bartolomé Bermejo no podia tenir en compte que el sant cardenal, i el seu singular atribut amb forma de lleó, podrien crear-nos un entrebanc substancial i obturar l'espai de la nostra imaginació. Bermejo no pensava en els què, a inicis del segle XXI, es perdrien les subtileses del seu discurs, ofuscats per una intersecció potser massa enrevessada de realitats distintes. És palès que aleshores aquest no era el problema]. |
|---|