Teixit adipós epicàrdic i senyalització a través dels Receptors Toll like (TLR): Paper en la patofisiologia de l’aterosclerosi

El Teixit adipós epicàrdic (TAE) és un dipòsit de greix visceral inusual amb continuïtat anatòmica i funcional amb les artèries coronàries i amb el miocardi. S’ha vist que en condicions fisiològiques el TAE mostra propietats cardioprotectores però en condicions patològiques el TAE pot afectar localm...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Benaiges Martinez, Consol
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/285733
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/285733
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Teixit adipós epicàrdic
Tejido adiposo epicardico
Epicardial adipose tissue
Aterosclerosi
Aterosclerosis
Atherosclerosis
Receptor toll like
Receptores toll like
Tooll like receptors
Ciències Experimentals
576
Descripción
Sumario:El Teixit adipós epicàrdic (TAE) és un dipòsit de greix visceral inusual amb continuïtat anatòmica i funcional amb les artèries coronàries i amb el miocardi. S’ha vist que en condicions fisiològiques el TAE mostra propietats cardioprotectores però en condicions patològiques el TAE pot afectar localment a les artèries coronàries a través de la secreció de substancies proinflamatòries i pot estar implicat en la patogènesi de l'aterosclerosi. L’objectiu d’aquest estudi es determinar el paper del TAE en la fisiopatologia de l’aterosclerosi i l’efecte de la senyalització dels receptors Toll like (TLR). S’analitzen en el TAE i en el teixit adipós subcutani (TAS) els tipus de poblacions, la secreció de citocines i d’adipocines, l’activació dels STATs i els nivells d’expressió gènica dels pacients amb aterosclerosi (CAD) i individus control (NCAD) en estat basal i després de l’estimulació amb lligands TLR. A més també s’analitza la secreció de citocines i adipocines en mostres de sang perifèrica dels dos tipus de pacients. Els resultats van mostrar que el TAE dels pacients amb CAD presenta importants infiltrats compostos per limfòcits B, limfòcits T i macròfags i més producció de citocines inflamatòries i menys producció de adiponectina i leptina comparat els individus NCAD. En el TAE dels pacients amb CAD els nivells d’activació basals de STAT1 es troben més elevats i els nivells d’activació basals de STAT3 es troben més baixos comparat els individus NCAD. Es detecten per immunohistoquímica presencia de cèl·lules mesotelials en el TAE i s’observa major expressió gènica de IL18, IL13-RA2, de queratines (KRT7, KRT8, KRT18, KRT19) i de microRNAs (MIR-492 i MIR-622) en el TAE dels pacients amb CAD que reforcen la implicació de les cèl·lules mesotelials en la regulació del TAE i la seva implicació en la patologia CAD. A més en el TAS dels pacients amb CAD s’observa menor expressió gènica de varis membres de la família de RNAs petits nucleolar (snoRNAs): SNORD i SNORA. A mes, s’observa un perfil més proinflamatori del TAE en comparació el TAS, més marcat en els pacients amb CAD, tan a nivell basal com desprès de la resposta inflamatòria induïda pel lligands TLR. L’efecte de l’estimulació del teixit adipós a nivell d’expressió gènica mostra que la via canònica de l’interferó es trobava induïda exclusivament per LPS i no per FSL-1 i la xarxa integrada del PPAR-γ es troba reprimida exclusivament en el TAE i no en el TAS. A més en els pacients amb CAD mostren que els gens induïts tan a nivell basal com desprès de l’estimulació amb lligands TLR estan relacionats funcionalment amb la immunitat i per altra banda els individus NCAD inclouen gens induïts relacionats en el metabolisme Els nostres resultats mostren que tan el TAE com el TAS són capaços de respondre de manera adequada a l’estimulació dels lligands TLR, encara que el TAE mostra un perfil més inflamatori i disminució de l’expressió de gens relacionats amb el metabolisme. Per altra banda hem vist que la presència de cèl·lules immunes en el TAE dels pacients amb CAD pot alterar el metabolisme normal amb major producció de citocines inflamatòries, menor producció de adipocines i diferent activació dels STATs. Aquestes dades semblen indicar que en el TAE dels pacients amb CAD l’augment de l’estat inflamatori provocaria una disminució de l’activitat metabòlica normal, sembla que l’estimulació del TAE aproparia els mecanismes fisiològics que ocorrien en la patologia de l’aterosclerosi. Aquestes dades recolzen la idea que el TAE dels pacients amb CAD estaria amb un estat de inflamació que es caracteritzaria per l’augment de les respostes immunes i una disminució de l’activitat metabòlica normal.

Similares en LA Referencia