Combinación de imperfecciones iniciales en pórticos arriostrados de acero

Les imperfeccions geomètriques inicials són un factor constant en el disseny d'estructures d'acer tant globalment, en el context de pòrtics, com a nivell local, considerant els elements individuals. Aquestes imperfeccions, que es poden manifestar com la caiguda global de l'estructura,...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bonilla Silva, Ronny Gabriel
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/417082
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/417082
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Gantries
Acero
imperfecciones iniciales
combinación crítica
análisis avanzado
pórticos arriostrados
carga última.
Pòrtics (Construcció)
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Materials i estructures
Descripción
Sumario:Les imperfeccions geomètriques inicials són un factor constant en el disseny d'estructures d'acer tant globalment, en el context de pòrtics, com a nivell local, considerant els elements individuals. Aquestes imperfeccions, que es poden manifestar com la caiguda global de l'estructura, la manca de rectitud en els elements o les imperfeccions a la secció transversal, exerceixen un impacte significatiu en la resposta i la capacitat resistent de les estructures d'acer. Per tant, cal tenir en compte en el projecte de les esmentades estructures. A l'hora d'abordar la modelització d'aquestes imperfeccions inicials, hi ha diverses aproximacions, però la més pràctica i senzilla implica fer una superposició lineal i escalada de les maneres pròpies de l'estructura, obtingudes prèviament mitjançant una anàlisi de pandeig elàstic. Els codis internacionals especifiquen la magnitud i la manera com s'han d'assumir les imperfeccions; no obstant, no proporcionen una guia clara sobre com combinar-les. En general, els codis requereixen considerar totes les combinacions possibles i seleccionar la més crítica, cosa que resulta poc pràctica a causa del gran nombre de possibles combinacions, fins i tot en casos d'estructures simples. Fins ara, s'ha demostrat que, per a pòrtics no arriostrats, el cas d'imperfecció inicial més crític sol estar associat amb la primera manera de pandeig, relacionat amb la caiguda global del pòrtic. Per tant, considerar una combinació arbitrària d'imperfeccions (per exemple, amb amplituds positives d'imperfeccions) pot ser suficient i permet simplificar l'anàlisi. No obstant això, aquesta afirmació no és directament extrapolable a pòrtics arriostrats, ja que no hi ha risc de caiguda, i la influència de la combinació d'imperfeccions en aquest tipus de pòrtics encara no ha estat estudiada.