| Resumo: | El breu repàs que hem dut a terme en aquest treball ens ensenya que l'estudi de la poesia mesopotàmica (bàsicament l'Epopeia de Gilgamesh i l'Enuma elish) a Catalunya durant els segles xix i xx va estar protagonitzat per tres tipus d'autors: erudits benintencionats (Brunet), poetes sense formació assiriològica específica (Espriu, Ferraté, Bartra; Serrallonga encaixa només parcialment en aquesta categoria), i franctiradors aïllats, que no van saber, no van voler o no van poder endegar una tradició assiriològica catalana (Rovira). El fet que l'estudi de la poesia sumero-accàdia no trobés espai dins de l'àmbit universitari que li resulta propi és un indicador més del subdesenvolupament que els estudis assiriològics han arrossegat secularment a casa nostra pels motius que explicàvem a la introducció. Val a dir, però, que Catalunya sí que va comptar amb un assiriòleg de prestigi internacional. Ens referim, és clar, a Miquel Civil (Sabadell, 1926 - Chicago, 2019), qui fou professor del prestigiós Oriental Institute de la Universitat de Chicago, i una de les principals autoritats mundials en els estudis de llengua sumèria (Feliu 2016). Malauradament, però, tot i que Civil va treballar molt sobre els textos literaris sumeris, mai no va publicar cap traducció o estudi d'aquells textos en llengua catalana. Ha calgut esperar fins el segle xxi, i gràcies als treballs de Lluís Feliu i Adelina Millet, per poder disposar de bones traduccions i estudis acadèmics en la nostra llengua d'algunes de les obres més importants de la poesia mesopotàmica (p. ex. Feliu / Millet 2004, 2007 i 2022). Tant de bo que els seus esforços trobin continuïtat en les generacions futures.
|
|---|
