Tabaquisme en professionals sanitaris d'atenció primaria de Mallorca
[cat] El consum de tabac és la principal causa de malaltia i mort a les societats desenvolupades. Com exemple, a Balears al 1989, el tabac va ser el responsable del 84% deis 250 casos de mort per càncer de pulmó, mes de 200 persones, tot i no ser aquesta la causa principal de mort...
| Autores: | , , , , , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | medicinaBalear:Medicina_Balear_2001v16n3_p135 |
| Acesso em linha: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/medicinaBalear/index/assoc/Medicina/_Balear_/2001v16n/3_p135.dir/Medicina_Balear_2001v16n3_p135.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/medicinaBalear/document/Medicina_Balear_2001v16n3_p135 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Tobacco habit Public health personnel |
| Resumo: | [cat] El consum de tabac és la principal causa de malaltia i mort a les societats desenvolupades. Com exemple, a Balears al 1989, el tabac va ser el responsable del 84% deis 250 casos de mort per càncer de pulmó, mes de 200 persones, tot i no ser aquesta la causa principal de mort atribuïble al tabac. A partir dels anys 40, el tabaquisme es reconeix com un problema de salut pública de primer ordre, convertint-se en les societats industrialitzades, en la primera causa de pèrdua de salut susceptible de prevenció. Per la OMS, els programes d'actuació sobre el tabaquisme podrien ser mes beneficiosos per millorar la salut i perllongar la vida que la implantació i desenvolupament de qualsevol altre programa preventiu. L'intervenció sanitària relacionada amb la prevenció del tabaquisme ha passat per diverses etapes. A finals deis anys 50, Dolí i van presentar resultats d'estudis fets, on relacionaven el consum de tabac amb una major incidència d'algunes patologies. Ais anys 60 es difongué entre la comunitat científica les conseqüències reals del consum crònic sobre la salut, limitant-se només a canviar conductes i actituds estrictament dins l'àmbit mèdic i a països d'influència anglosaxona. No és fins als anys 70, que els col·lectius mèdics comencen a transmetre aquesta inquietud a la població fumadora i es comença a fer prevenció entesa com una necessitat de modificació de comportaments. En relació amb això, la majoria de països desenvolupats ha posat en marxa plans de lluita antitabàquica, i a tots ells es fa referencia de l'important funció dels professionals sanitaris d'atenció primària (AP), com el col·lectiu que major influencia pot tenir en la reducció del consum de tabac en la població general. No hem d'oblidar però, que el compromís i la participació activa d'aquests professionals estan determinats pels seus propis hàbits i actituds respecte el tabac. En un estudi fet pel Ministeri de Sanitat i Consum el 1998, de la prevalença del consum de tabac en els professionals del INSALUD, aquesta era del 38.9%, essent un 28.3% exfumadors i un 32.7% no fumadors, dades que tot i que importants, son sensiblement inferiors a les de la dècada anterior que superaven el 55%6. feien8 En una enquesta realitzada l'any 1987 en els metges col·legiats a Balears, el 58'9 % és declaraven fumadors. En una altra mes recent (1991), realitzada a tot el personal d'AP dels centres de salut de Palma, el 517% d'infermeres i el 58'9 % de metgesses fumaven, davant d'un 167 % d'infermers i d'un 377% de metges que no ho . La prevalença de l’hàbit tabàquic en el col·lectiu del personal sanitari, té una importància especial pel seu paper "exemplificador" davant la comunitat. Per aquest motiu, I ‘objectiu d'aquest estudi, és analitzar la prevalença actual del consum de tabac en els professionals sanitaris d'AP de Mallorca. |
|---|