La innocent perseguida en la narrativa catalana medieval. El conte de la donzella sense mans i el conte de l’emperadriu de Roma
[cat] Entre els segles XIV i XV apareixen quatre narracions catalanes breus: La filla del rey d’Hungria (FRH), La filla del emperador Contastí (FEC), La comtessa fidel (CF) i el Miracle que la Verge Maria féu a l’emparadriu, muller de l’emparador de Roma (MVER), en relació amb un motiu folklòric mol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/207402 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/207402 http://hdl.handle.net/10803/690015 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura catalana Literatura medieval Folklore Literatura comparada Catalan literature Medieval literature Comparative literature |
| Sumario: | [cat] Entre els segles XIV i XV apareixen quatre narracions catalanes breus: La filla del rey d’Hungria (FRH), La filla del emperador Contastí (FEC), La comtessa fidel (CF) i el Miracle que la Verge Maria féu a l’emparadriu, muller de l’emparador de Roma (MVER), en relació amb un motiu folklòric molt ampli, el de la innocent perseguida. Aquest tema se sol classificar en dos cicles literaris diferents: el conte de la donzella sense mans (que inclou la FRH i la FEC) i el conte de l’emperadriu de Roma (que inclou la CF i el MVER) –que primerament fou batejat per A. G. Wallensköld (1907) com el «conte de la dona casta cobejada pel seu cunyat». Totes dues llegendes estan relacionades amb diferents motius folklòrics tipificats –fonamentalment per Thompson (1955-1958), però també per altres erudits–: incest (T410), mutilacions (S160), abandonaments cruels (S140), falses acusacions (K2100), que, a més, inclouen altres temes, com ara la sogra cruel (S51), la fugida de l’amant indesitjat (T320), l’esposa calumniada (K2117), el recobrament de les mans (E782.1), etc. Aquesta tesi pretén desenvolupar un marc teòric, a través de la literatura comparada, referent als dos cicles literaris, especialment en la tradició occidental escrita, però també en algunes versions orientals on apareixen els mateixos motius, per mirar d’establir-hi correspondències, i alhora per aprofundir en l’ús de les fonts i el material folklòric. |
|---|