Les coves de cala Anguila
[cat] La cova Genovesa, la més gran de la zona de cala Anguila, ha estat objecte d’un estudi integrat. S’han recollit 42 mostres de sediment, repartides al llarg de la gruta, que han servit per descriure i caracteritzar les diverses fàcies sedimentàries presents. L’estudi mineralòg...
| Autores: | , , , , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | endins:Endins_2003v25p043 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/endins/index/assoc/Endins_2/003v25p0/43.dir/Endins_2003v25p043.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/endins/document/Endins_2003v25p043 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geology Biology History |
| Sumario: | [cat] La cova Genovesa, la més gran de la zona de cala Anguila, ha estat objecte d’un estudi integrat. S’han recollit 42 mostres de sediment, repartides al llarg de la gruta, que han servit per descriure i caracteritzar les diverses fàcies sedimentàries presents. L’estudi mineralògic dels sediments constata l’efecte de la contaminació fecal de les aigües i contribueix a interpretar la pròpia gènesi de la cavitat. Es dóna un gradient de percentatge de matèria orgànica molt marcat entre les sales fortament contaminades de cap a la resta de la gruta. S’han determinat dos horitzons principals d’espeleogènesi a la cavitat, un d’ells entre -8,8 i -10,2 m i l’altre entre -17,5 i -21 m. Es poden observar dues franges de paleonivells freàtics plistocènics enregistrats als espeleotemes de les galeries subaquàtiques i un altre nivell per damunt dels llacs actuals. Aquests espeleotemes s’han trobat a les cotes -13,1 m i -19,3 m, així com a +2 m i la seva datació permetrà conèixer i interpretar millor les oscil·lacions glacioeustàtiques dels llacs i per extensió de la Mediterrània. Al llarg de les tasques d’exploració, es localitzà a la part terminal, tres gran sales subaquàtiques, amb un gran focus de contaminació produït almenys per un pou negre que aboca directament les aigües residuals a l’interior de la cavitat, contaminant les aigües i alterant l’ecosistema que representa. S’ha procedit a estudiar, mitjançant una sonda oceanogràfica, el règim tèrmic i de salinitat de les aigües de la cavitat. L’estudi ha permès detectar la presència de picnoclines múltiples. La comparació dels perfils de salinitat de la columna d’aigua als diferents sectors de la cova Genovesa ha permès detectar una distorsió de la columna a la zona del Pou Negre, on el gruix de la lens superficial d’aigua dolça és apreciable. Això s’explica per la intensitat dels abocaments d’aigües residuals en l’esmentada sala. S’ha estudiat la distribució dels animals sèssils, filtradors o detritívors, que pertanyen principalment a tres grups d’animals: tunicats, poliquets tubícoles i equiúrids. Llur distribució està influenciada especialment per l’abocament d’aigües fecals per part de pous negres en alguns sectors de la cova que escampa restes orgàniques produint una zona d’influència. Trobem a la cova dos stocks ben diferenciats de crustacis: per una banda, un grup d’espècies genuïnament cavernícoles, cegues i despigmentades, o amb els ulls molt reduïts, què no s’aventuren mai a l’exterior. Per altra banda, trobam un grup d’espècies d’hàbits obscurícoles, si bé amb ulls desenvolupats i cos més o menys pigmentat, que es refugien de dia a les coves i escletxes marines i que poden sortir de nit cap a aigües obertes per alimentar-se. Aquestes espècies troben a la cova Genovesa una extensió natural terra endins del seu hàbitat marí, i llur presència demostra l’existència de connexions directes de la cavitat amb la mar, si bé de mida massa petita com per a ésser practicables pels bussejadors. Tant Nebalia com Hemimysis atenyen a la cavitat densitats poblacionals elevadíssimes, concentrant-se a les sales més eutrofitzades, on vessen els pous negres. Almenys 7 de les 23 espècies d’invertebrats registrades fins ara a la cova Genovesa són endèmiques de les Balears. Dues d’elles, a més, són espècies noves per a la ciència. Una, Diacyclops cf. clandestinus, és l’únic representant de la seva subfamília que hagi penetrat en aigua marina. Però la troballa més remarcable realitzada a la cavitat és sens dubte una nova espècie de gamba de la família Alpheidae pertanyent al gènere Bermudacaris. Fins aleshores aquest gènere, integrat per una única espècie, era considerat endèmic de l’illa de Bermuda (Atlàntic NW), on viu exclusivament en coves del tot comparables a la cova Genovesa. Es tracta de gambes sense pigmentació corporal, d’uns 15 mm de mida corporal, i que retenen encara vestigis d’ulls. La nova espècie de la cova Genovesa, en curs de descripció formal, viu a la part més fonda de la cavitat, en aigües de salinitat pràcticament marina i totalment inaccessibles des de l’exterior, no penetrant a les sales més contaminades alhora que també més ben connectades amb la mar. S’ha fet l’estudi de la distribució espacial d’una gran quantitat d’exemplars del caprí Myotragus balearicus en diferents llocs de la cavitat, alguns situats a punts molts distants des de l’entrada fet que ocasiona paradoxes males d’explicar en el cas de que la cova només tingués les entrades actuals. Provenen d’un cicle climàtic fred, possiblement dels darrers moments de la darrera glaciació, en el qual el nivell de la mar i de les aigües subterrànies varen estar molt més baixes que les actuals i la cova estaria en sec, total o parcialment. Pel que fa als elements arquitectònics, han estat documentades una sèrie d’estructures constructives. Els elements constructius (rampa empedrada, mur ciclopi paral·lel a la rampa i passera ciclòpia subaquàtica) semblen estar relacionats entre si, segons es desprèn de la seva disposició, malgrat l’absència d’una clara relació física. Els materials ceràmics recuperats (107 fragments d’època prehistòrica) suggereixen que les construccions ciclòpies de la cova Genovesa s’han de situar a la fase final de l’època de les navetes i podem situar aquest període d’ús prehistòric de la cova Genovesa a dins un interval cronològic que pot incloure gran part de la segona meitat del II mil·lenni cal BC i els dos primers segles del I mil·lenni cal BC. Donades les característiques i la importància de la cova s’ha optat per realitzar una campanya de neteja i retirar unes 14 -19 tones de ferralla i escombraries de l’entrada. |
|---|