Amphibian communities facing pathogen threats
Els amfibis són els vertebrats més amenaçats del planeta, i les malalties infeccioses emergents, com la quitridiomicosi, són una de les causes principals del seu declivi. A Europa, aquesta malaltia, provocada pels fongs Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) i B. salamandrivorans (Bsal), ha tingut un f...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:320524 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/320524 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Quitridiomicosi Chytridiomycosis Quitridiomicosis Epidemiologia Epidemiology Epidemiología Fauna salvatge Wildlife Fauna salvaje Ciències de la Salut |
| Sumario: | Els amfibis són els vertebrats més amenaçats del planeta, i les malalties infeccioses emergents, com la quitridiomicosi, són una de les causes principals del seu declivi. A Europa, aquesta malaltia, provocada pels fongs Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) i B. salamandrivorans (Bsal), ha tingut un fort impacte poblacional. A Catalunya, amb 15 espècies autòctones, la salut dels amfibis i la vigilància de patògens han estat poc estudiades. Aquesta tesi cobreix buits crítics sobre l'epidemiologia de la quitridiomicosi a la regió, combinant estudis metodològics, de vigilància i d'anàlisi ecològica entre 2018 i 2024. L'objectiu ha estat avaluar la prevalença de la malaltia, identificar factors ambientals i antròpics que influeixen en la infecció, i analitzar les interaccions hoste-patogen-medi ambient. Al Capítol 1 es va avaluar l'ús de microxips per marcar urodels. Es va comprovar que la retenció del xip i la cicatrització de la ferida varien segons l'espècie. El mètode proposat va resultar fiable per a Salamandra salamandra i Pleurodeles waltl, però no per a Calotriton asper, fet que subratlla la necessitat de protocols ètics i específics per espècie. El Capítol 2 ofereix la primera avaluació regional de Bd i Bsal a Catalunya, amb més de 3.200 individus de 14 espècies mostrejats en 41 localitats. Bd es va detectar en 141 individus de vuit espècies, mostrant una distribució generalitzada, mentre que Bsal no es va detectar. La presència de Bd es va associar a temperatures elevades a l'estiu i a l'impacte humà. Les larves de Alytes obstetricans i Hyla meridionalis van mostrar altes prevalences sense símptomes, suggerint un possible paper com a reservoris. Altres espècies van mostrar menor prevalença i una susceptibilitat variable. El Capítol 3 explora el microbioma cutani com a possible indicador de salut. Mitjançant seqüenciació del gen 16S rRNA, es van analitzar els microbiomes de H. meridionalis i Pelophylax perezi, dues espècies amb diferents respostes davant Bd. Es van trobar perfils microbians específics per espècie, però sense associació clara amb la infecció. Això suggereix un paper potencial del microbioma en la resistència i tolerància, i la necessitat d'estudiar-lo més a fons dins les estratègies de vigilància. El Capítol 4 documenta un dels primers casos de coinfecció Bd-Bsal en fauna salvatge europea, i el primer en urodels ibèrics. Durant un brot al 2018, es van detectar dues espècies de urodels infectades (una endèmica i una introduïda) amb càrregues altes i lesions greus, suggerint efectes sinèrgics entre patògens. Aquest fet genera preocupació sobre l'impacte d'aquestes coinfeccions en la immunitat i la viabilitat de les poblacions. En conjunt, la tesi mostra la complexitat de la quitridiomicosi en una regió rica en biodiversitat però poc estudiada. Bd està àmpliament distribuït a Catalunya, amb una resposta variable segons l'espècie. Algunes poden actuar com a reservoris asimptomàtics, mentre que altres són vulnerables a declivis. A més, es destaca el paper del clima i l'activitat humana en la dinàmica de la infecció. Es proposa la necessitat d'enfocs de conservació integrats que considerin els factors ambientals i biològics. Aquest treball proporciona una base sòlida per a la vigilància sanitària d'amfibis a Catalunya, promovent l'ús de metodologies ètiques, el paper del microbioma i una gestió multispecífica. Enfront de les múltiples amenaces globals, aquesta recerca és clau per guiar mesures de conservació eficaces a escala local i internacional. |
|---|