Estilos cognitivos y programa psicofisiológico de respiración para la regulación de la ansiedad aplicado en jóvenes aspirantes a socorristas acuáticos

Aquesta tesi doctoral titulada Estils cognitius i programa psicofisiològic de respiració per a la regulació de l'ansietat aplicat en joves aspirants a socorristes aquàtics, aborda dos objectius generals: 1. Analitzar i avaluar la relació existent entre la Dependència de camp (DC) i Independènci...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Herrera Garin, Marcela
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/367452
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/367452
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Estils cognitives
Estilos cognitivos
Cognitive styles
Tècniques de respiració
Técnicas de respiración
Breathing techniques
Socorrisme acuàtic
Socorrismo acuático
Lifeguards
Ciències de la Salut
159.9
Descripción
Sumario:Aquesta tesi doctoral titulada Estils cognitius i programa psicofisiològic de respiració per a la regulació de l'ansietat aplicat en joves aspirants a socorristes aquàtics, aborda dos objectius generals: 1. Analitzar i avaluar la relació existent entre la Dependència de camp (DC) i Independència de Camp (IC) i nivells d'ansietat cognitiva, somàtica i autoconfiança en proves de selecció de joves aspirants a tècnics de socorrisme aquàtic a partir d'un programa de respiració. 2. Obtenir un perfil dels aspirants a tècnics de socorrisme aquàtic entre els anys 2010 i 2013. Amb la finalitat de respondre'ls la tesi aborda en la seva part teòrica el concepte d'estil cognitiu (DIC). La DIC es constitueix en una dimensió, en un dels pols de la qual se situarien els subjectes «Independents de camp» (lC), caracteritzats per la seva major aptitud reestructuradora, analítica, la seva autonomia enfront dels referents externs. En el pol oposat d'aquesta dimensió es troba el subjecte «Dependent de camp» (DC), amb una forma preferencial de processament d'informació de tipus holística. Es presenten recerques en l'esport sobre aquestes dimensions. El següent capítol tracta sobre l'ansietat en l'esport, es delimita el concepte d'ansietat i es presenten programes per gestionar l'ansietat competitiva: d'entrenament cognitiu, tècniques somàtiques i entrenament somato-cognitius. El capítol posterior aborda els fonaments i característiques dels programes específics de respiració, donant una visió sobre el procés respiratori en general, per finalitzar amb la presentació de programes psicofisiològics de respiració en esportistes, on es comenta la respiració completa, centrada i alterna. La part empírica comença amb un marc general de les proves de salvament i socorrisme aquàtic, considerant el rol, funció del socorrista, els programes de formació i les proves d'aptitud física a les quals han de sotmetre's. El marc metodològic presenta els objectius específics i les hipòtesis. La mostra va estar composta per joves aspirants a socorristes aquàtics de 6 cursos realitzats entre els anys 2010 i 2013 en les instal·lacions del Club Esportiu Mediterrani i supervisat per la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme Acuàtic amb un total de 106 participants en els grups experimentals i 25 participants del grup control Els instruments utilitzats per al mesurament van ser GEFT: Forma col·lectiva del Test de Figures Emmascarades. (Witkin, Oltman, Raskin i Karp, 1987), Competitive State Anxiety Inventory_2 (CSAI-2) (Martens, R., Burton, D., Vealey, R. S., Bump, L. A. & Smith, D. I. ,1990) i una Escala Likert per a la Percepció de Risc confeccionada per a l'estudi. D'altra banda, els instruments d'intervenció van ser Programa Psicofisiològic de Respiració Conscient Aplicat a l'Esport (PPRC-AD) i el Programa de tècniques cognitives per a la gestió de l'ansietat (PTC). Per verificar les hipòtesis i els objectius d'aquest estudi realitzem una anàlisi de la variància de disseny factorial mixt amb una variable intra-subjectes sobre el pre- test i el post- test sobre els nivells d'ansietat cognitiva, somàtica i autoconfiança i dues variables inter- subjectes sobre el programa (amb grup control, grup experimental amb PPRC-.AD i grup experimental amb PTC) i la DIC. Els resultats suggereixen que els subjectes IC i DC aconsegueixen gestionar els nivells d'ansietat cognitiva, somàtica i augmentar l'autoconfiança utilitzant el PPRC-AD. No obstant això, la prova de contrastos no mostra diferències significatives entre un programa i un altre, però si enfront del grup control. Les línies futures de recerca es dirigeixen a la utilització del PPRC-AD en altres entorns esportius i a utilitzar un tipus de metodologia qualitativa per abordar els efectes de aquest programa.