El Registre de Convenis de Catalunya i les relacions intergovernamentals a l'Estat autonòmic: Gestió de recursos informatius i transparència de la cooperació
A l’Estat autonòmic, com en qualsevol sistema políticament descentralitzat, hi ha tres tipus de recursos: competencials, financers i informatius. Els governs han prioritzat habitualment els dos primers i no han donat prou importància als recursos informatius. Des del punt de vista acadèmic, és una d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690601 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690601 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Relacions intergovernamentals Relaciones intergubernamentale Intergovernmental relations Ciències Socials 34 |
| Sumario: | A l’Estat autonòmic, com en qualsevol sistema políticament descentralitzat, hi ha tres tipus de recursos: competencials, financers i informatius. Els governs han prioritzat habitualment els dos primers i no han donat prou importància als recursos informatius. Des del punt de vista acadèmic, és una dimensió escassament estudiada, més enllà de situar dèficits, com l’opacitat de les relacions de cooperació intergovernamentals. Aquesta tesi doctoral analitza el Registre de Convenis de Col·laboració i Cooperació de la Generalitat de Catalunya, des de la seva creació, l’any 2005, com a eina de sistematització dels convenis i d’impuls de les relacions intergovernamentals, i pioner a Espanya de la transparència de l’activitat convencional a internet. Un tema aparentment local que, no obstant això, s’insereix a l’agenda d’investigació estatal i internacional sobre la transparència de l’acció concertada entre governs a tots els sistemes descentralitzats i al federalisme. L’objectiu d’aquesta recerca és constatar si el Registre ha assolit les finalitats per a les quals fou creat i identificar quin paper desenvolupa o pot desenvolupar en aquest àmbit, a la vista, no només de la normativa i praxi pròpia, sinó també del lloc que ocupa en el món dels registres de convenis de l’Estat autonòmic, en un exercici de dret comparat interautonòmic i, anant molt més enllà, en relació amb la gestió dels recursos informatius i la transparència de les relacions de cooperació intergovernamentals a dos sistemes federals, multiculturals i plurilingües, com Suïssa i el Canadà. La recerca s’ha basat principalment en l’estudi de la nombrosa i fragmentària normativa, i la bibliografia sobre relacions intergovernamentals. A més d’aquestes fonts habituals, el valor afegit d’aquesta tesi rau en la seva vessant d’estudi de camp, que abasta tant les dades extretes de la realitat com l’anàlisi de la documentació generada pels registres de convenis, com són els informes dels registres, els resultats de les entrevistes als polítics protagonistes de les relacions de cooperació de la Generalitat i, destacadament, els qüestionaris adreçats als ponents de l’Estatut català de 2006, als practitioners de la Generalitat i als responsables tècnics dels registres de convenis de les comunitats autònomes, així com les consultes als responsables de la gestió d’aquests recursos informatius a Suïssa i el Canadà. Els resultats d’aquesta investigació corroboren la importància del Registre de Convenis de Catalunya com a instrument fonamental per a la gestió dels recursos informatius, l’impuls i la transparència de les relacions de cooperació de la Generalitat, així com el seu potencial per contribuir a la millora de l’autogovern, encara no suficientment explorat ni posat en valor, que transcendeix el cas concret i que aporta aquesta experiència al debat acadèmic i pràctic sobre la transparència d’aquest sector creixent de l’acció intergovernamental. |
|---|