Essays on Firm Dynamics and Acquisitions
Aquesta tesi estudia les implicacions macroeconòmiques de les fusions i adquisicions d’empreses (M&A), centrant-se en com aquestes operacions interactuen amb la dinàmica de la productivitat i la inversió en actius intangibles. Per fer-ho, s’utilitza una combinació de modelització estructural...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695031 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695031 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Macroeconomia Macroeconomics Macroeconomía Dinàmica Empresarial Firm Dynamics Dinámica Empresarial Ciències Socials 33 |
| Sumario: | Aquesta tesi estudia les implicacions macroeconòmiques de les fusions i adquisicions d’empreses (M&A), centrant-se en com aquestes operacions interactuen amb la dinàmica de la productivitat i la inversió en actius intangibles. Per fer-ho, s’utilitza una combinació de modelització estructural quantitativa i anàlisi empírica. El primer capítol analitza l’impacte de la propietat estrangera sobre la prima salarial per habilitats. Es quantifica la contribució de la propietat estrangera a l’increment d’aquesta prima endogenitzant el canvi tecnològic esbiaixat cap a les habilitats a través de la complementarietat entre intangibles i qualificació en la producció. Les empreses de propietat estrangera, més intensives en intangibles i que entren a l’economia a través d’adquisicions, amplifiquen aquest mecanisme. El capítol desenvolupa un model quantitatiu d’equilibri general amb dinàmica empresarial que explica el 39 % de l’augment de la prima salarial per habilitats a la manufactura espanyola entre 2002 i 2017, dels quals aproximadament un 24 % s’atribueix a la propietat estrangera. Conclou destacant que les polítiques espanyoles recents que subvencionen la inversió en intangibles per part de multinacionals estrangeres són beneficioses per al PIB i la productivitat agregada, però també comporten conseqüències no desitjades per a la desigualtat d’ingressos laborals i generen resultats desiguals de benestar entre grups de qualificació. El segon capítol estudia com les empreses nord-americanes escullen estratègicament reconèixer (o no) els actius intangibles adquirits en operacions de M&A als seus comptes empresarials i les implicacions que això té per a la mesura dels beneficis econòmics i la participació del treball. L’anàlisi es basa en un canvi normatiu comptable a principis dels anys 2000 que va obligar les empreses adquirents a informar sobre els intangibles adquirits en fusions i adquisicions. Abans del canvi comptable, les empreses amb incentius per anticipar beneficis feien servir un mètode comptable (pooling) que permetia ometre els intangibles tant al compte de resultats com al balanç, fet que augmentava no només els beneficis comptables reportats, sinó també els beneficis econòmics. Un cop corregits els intangibles adquirits omesos a nivell empresarial, tant abans com després del canvi normatiu, es constata que les mesures de beneficis econòmics i de participació del treball mostren una tendència relativament estable. El tercer capítol estudia com les fusions i adquisicions afecten la productivitat total dels factors basada en ingressos (TFPR), els marges comercials i les mesures input-output, utilitzant un conjunt de dades representatiu a nivell nacional d’empreses a Espanya. A través d’una anàlisi de diferències en diferències, els resultats mostren que les M&A condueixen a increments graduals en la TFPR i en els marges, amb guanys significatius observables només diversos anys després de l’operació. A més, s’observen disminucions en les vendes, el valor afegit, el nombre d’empleats i els actius totals de les entitats combinades, cosa que suggereix un procés de reducció de mida després de la fusió o adquisició. |
|---|