Co-production of indexes of beach management in the Catalan coast
El context actual és un desafiament a l'esforç científic d'acceptar de forma acrítica lescsimplificacions (per exemple, els índexs) per a la comprensió dels problemes complexos. Més que la "veritat" en les avaluacions, la complexitat exigeix una certa qualitat del procediment uti...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:234201 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/234201 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Platges Zones costaneres |
| Sumario: | El context actual és un desafiament a l'esforç científic d'acceptar de forma acrítica lescsimplificacions (per exemple, els índexs) per a la comprensió dels problemes complexos. Més que la "veritat" en les avaluacions, la complexitat exigeix una certa qualitat del procediment utilitzat per adquirir coneixements, fonamentada en una consciència avançada del context en el qual s'inclou i es desenvolupa la recerca.Aquesta tesi té com a objectiu la coproducció d'índexs per a la gestió de platges deCatalunya basats en processos de parells ampliats dins d'un ampli procés d'aprenentatge de doble cicle (DL). La selecció, definició i producció d'índexs i el seu informe per a la política s'han basat en comentaris d'una plètora de stakeholders, que van qüestionar i emfatitzar els valors subjacents, els arguments darrere de les eleccions i l'aprenentatge bastit anteriorment en l'àmbit de la gestió de platges. Les platges catalanes (Mediterrani nord-oest, Espanya) van ser seleccionades com a cas d'estudi a causa de la presència de conflictes (massificació turística, esgotament del patrimoni natural, etc.), elements i processos multidimensionals; una importància internacional com a destinació turística; la seva correspondència a una escala de gestió regional; i, la riquesa dels estudis acadèmics existents. Malgrat això, abans del present treball, no s'havia fet cap avaluació del coneixement disponible sobre aquest territori costaner a la interfície ciència-política. Per tant, vaig començar la recerca mitjançant una revisió crítica de l'índex de qualitat de platja (BQI), a través d'una comunitat de parells ampliada. El BQI va ser creat per un equip interdisciplinari de científics el 2010 per a valorar les platges com a sistemes socioecològics. Durant aquesta tesi imitjançant dues reunions participatives, cinc grups focals, enquestes complementàries,entrevistes i contactes informals, 108 participacions directes van identificar quatre narratives principals - creixement econòmic, desenvolupament sostenible, protecció ambiental i gestió integrada costanera - que van explicar les platges catalanes, definirels objectius de gestió i guiar tota la recerca. L'anàlisi de l'estructura, valors i incerteses del BQI va mostrar que aquesta eina és prou robusta, sobretot degut a una baixa influència de les limitacions de recursos i un acord satisfactori entre els parells i l'objectivitat dels analistes. Tot i això, es va observar una dissociació entre el discurs i el desenvolupament operatiu d'aquesta eina, així com una priorització de la satisfacció dels usuaris (narrativa de creixement econòmic) i dades científiques descontextualitzades. La coproducció d'una nova eina actualitzada - el Doble-cicle BQI(DL-BQI) - va permetre considerar les limitacions esmentades, canviant la manera com alguns processos estaven sent observats i afegint-hi nous elements, per millorar la pertinència i la utilitat del coneixement produït. Després, es va aplicar i revisar el DLBQI a 96 platges de Catalunya i els resultats obtinguts s'han enfocat a la gestió pública de les platges. Generalment, excepte per alguns tipus i localitats de platges, la gestió realitzada a Catalunya ha condicionat les seves platges al desenvolupament del turisme i l'oci (narrativa del creixement econòmic). Aquesta orientació, juntament amb una feble consideració de les narratives de desenvolupament sostenible i protecció ambiental, han explicat principalment les pressions negatives observades i els impactes corresponents en la majoria dels béns ecològics i el patrimoni natural costaner. El creixement econòmic, predominant tant en el SL-BQI com en els resultatsde la gestió esmentada, es va mostrar, doncs, obsolet per afrontar els problemes complexos actuals. L'èmfasi en les platges com a sistemes naturals, d'acord amb altres narratives, ajudaria a potenciar alternatives a l'estat actual. El procés de coproducció ha demostrat ser capaç d'incloure en el DL-BQI els canvis constants, les diferents dimensions i el context de la costa catalana, de testar-lo i, finalment, aportar amb informació de més qualitat per a la política pública. |
|---|